Així és.

Un relat de: versos_perduts
Entre els núvols i el cel clar.
Al bell mig del mar, verdós per la tempesta.
En el terra polsós, d' un caminet massa estret.
Observant la mirada clara i neta d'un nen,
la saviesa d' un vell.
Escoltant paraules i obrint sentiments,es va anar escolpint.
Cada vint- i dos, celebrava l'aniversari del seu naixement... Cada vegada com si fos,l' última!
Ho exprimïa ! Treia tot el suc als moments, als amics,a la vida!
Avui, un vint- i- dos, recordava un fet especial, que l' havia fet arribar on ara era.
Aquell dia, ben maquillada,baixava del vagó i posava els peus a l' andana de la gare de lyon.
S'imbuïa llavors dels colors i les olors,que l' espai li oferia.
La conferència s' apropava i s' havia d' inspirar, per aconseguir que les paraules fluïssin
sense barreres,en una llengua que no era la seva.
Accions i frases enfilades i cosides a consciència, per arribar directe al públic.
Buscava en això, una vida més exitant i sense penúries.
Buscava la fama!
Quand même!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

versos_perduts

3 Relats

9 Comentaris

1283 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99