Aeròbic

Amistat ? oh….no es pot dir mai ?

El nostre personatge ens escriu :

La vida ens dona moltes sorpreses, i quant menys ho esperes, trobes el mes desitjat, sense saber que tens el davant, i no ho veus.
Connectes amb una persona per allò que en diuen "Química", i tot de una, hi parles i notes que els pensaments afinant com una melodia.
Desprès , et dones conte, de la seva simpatia, i ja no pots parlar, amb ningú mes .
I tots son jocs innocents i vehements.
Una vegada la vaig fer posar vermella, com un tomàquet, ja madur.
Estàvem fent relaxament desprès del Aeròbic i abdominals, I ens digué penseu amb el Sol que os escalfa en una platja somiada.
I jo com que soc al·lèrgic de aquest Sol maleït, que per culpa dels homes, ens han fet el camvi climàtic. A les hores, a mi em surten berrugues canceroses.
Vaig un camvi el meu pensament, i en posar a pensar, que en Cel tot es color de mel.
En acabar amb relaxà, i tot de una m'alço, i de cara acara, sense ni pensar-ho. Li digué, saps he somiat, que era al Cel, i tu estaves amb mi.
Però quines coses diusssssssss , amb va dir, amb aquelles galtones, rodones i somrients de color de rosa.

Per a mi foren els minuts mes feliços que puc recordar