Adeu per sempre.

En quin moment vaig deixar de ser jo mateixa ? O potser millor dit, en quin moment vaig deixar que ella ocupès mes temps en la meva vida del que jo ocupava?
No es pas difícil d´entendre, la vaig crear tant semblant a mi, una versió millorada de mi mateixa, però tenia un petit error, era massa pasional, sentia massa, era capaç de patir.
No se pas com vaig ser capaç de crear-la i de fer-la tenir tot el que jo no tenía, l´estimació i l´admiració de força gent, una familia, de mentida potser, però que vaig arribar a estimar com a propia, i un munt d´amics amb qui compartía aficions que jo mai hagues imaginat que pogues arribar a tenir.
Jo era ella i ella era jo, fins a tal punt que la majoria de gent amb qui anava em cridaven pel seu nom i no pas pel meu i jo responia amb tanta naturalitat com si tothom m´hagues anomenat així desde petita.
Però va arribar un moment en que aquell petit error que deia es va fer mes patent, a ella l´importava massa la gent, el que pensaven, el que feien, tot i ser igual de despótica que jo amb la gent que no conexia o que li era indiferent, no ho era pas amb aquells que ella anomenava "la meva gent" . La seva o la meva? Be de fet ara ja es una mica igual.
En segons quins aspectes ella era mes forta que jo, però en d´altres era mes feble, i jo vaig aprofitar un d´aquells moments de feblessa, aquells moments en que ella es sentia angoixada pel que pasava al seu voltant i jo en canvi no, per convencer-la, i ho vaig aconseguir.
Ella va morir tal com va neixer, simplement per un impuls del moment. Suicidi ? Mes aviat jo diría que assasinat, em vaig afartar de que em fes sentir, de que fes que m´importessin certes coses, al començament era divertit sentir a traves d´ella coses que no havia sentit mai, però sentir no pas sempre es bo, i l´única manera de deixar de fer-ho era matar-la.
Ara tornaré a ser jo... nomès jo... com sempre he estat, potser mes sola, potser mes freda, però tambe mes estable i mes pragmática.
Potser de tant en tant la trobi a faltar, però sense ella la tormenta de sensacions a poc a poc s´anirà esvaint, també espero que no torni d´entre els morts, per que se que era molt forta, però aquest es un tret que compartiem i si ho fa no serà pas per mes d´una hora, aquest cop no s´ho penso permetre.
No em penedeixo d´haver-la creada i tampoc de haver estat ella durant un temps però tot te un principi i un final, i espero que el fet d´escriure això faci que aquest final sigui definitiu.
Adeu per sempre estimada Ash.