ADA BLACKJACK

ADA BLACKJACK

Mentre soc a la sala d’espera, recordo els consells de l’àvia a la vora de la llar de foc:
Sigues sempre tu mateix! Quan et sentis desventurat, recorda la història de l’Ada Blackjack. Va néixer en un poblat inuit a Alaska. Amb l’arribada de la febre de l’or, no va fer fortuna. Es va casar amb un fracassat que la maltractava sovint. Va concebre tres fills. Dos d’ells van morir i el tercer patia tuberculosi. Quan va arribar la guerra, el desgraciat la va abandonar. Carregada amb la seva criatura de cinc anys, va recórrer a peu setanta quilòmetres fins al poble de la seva mare, una dona que pocs dies després, va morir per grip espanyola. Déu n’hi do, oi? Doncs això no és res! Es va embarcar, enganyada, en un vaixell britànic acompanyada de quatre exploradors. Havien de viure dos anys en una illa remota envoltada de gel per a reclamar-la per a la corona. Tenien menjar per mig any, i havien de caçar foques i guineus fins que a l’estiu següent arribés un vaixell amb provisions. Amb temperatures de cinquanta graus sota zero, la nau no va concórrer, un explorador va emmalaltir i els altres tres se’n van anar a peu a cercar ajut a Sibèria. No van tornar. Ella caçava, cuinava i tenia cura del malalt fins que va morir. Va quedar sola, en una illa de gel, envoltada de famèlics ossos polars. Al segon estiu un pesquer la va rescatar i va ser rebuda com una heroïna. Quina sort! Deus pensar. Tanmateix, la fortuna és capritxosa. Al cap de poc temps va ser acusada de canibalisme. Qui es podia creure que una dona, sola, hagués pogut sobreviure sense haver-se menjat els desapareguts?
Un policia m’agafa pel braç, em condueix a dins i m’obliga a seure en una banqueta. Entra un jutge amb un posat ben sever. Em fan aixecar i tot seguit, sento dir l’uixer:
L’Estat contra Robert Maudsley. Se l’acusa d’assassinat amb l’agreujant d’antropofàgia. Somric. Si m’havien de jutjar, m’estimava més que fos per alguna cosa real i no imaginaria. Gràcies, Ada i gràcies, àvia!