Absurd

Va sentir com tothom l'assenyalava i xiuxiuejava. No els sentia, però no era necessari fer-ho per tal de conèixer què estaven dient.
Es va acabar el beure i es va alçar decididament. No suportava ser el centre dels comentaris del barri.
Tot i què entenia el motiu perfectament. I tot pel Jordi...
Tot va succeir molt ràpid. Li havia mancat el temps per reaccionar.
Ahir al matí havia estat traslladat d'urgència al Centre de Salut Mental de la capital. Era de bon tros la tafaneria més escampada de l'any.
Un noi havia denunciat als mossos la presència d'un ciutadà tancat de forma aparentment voluntària al contenidor d'escombraries del carrer Principal.
Seguidament van aparèixer els mossos per facilitar l'extracció del Jordi del container. Una tasca realment complicada. Es resistia amb decisió.
Es van necessitar més de tres oficials per realitzar el salvament.
Ell cridava com un desesperat que s'ho mereixia i que no volia sortir de la seva presó sota cap concepte. Necessitava pagar pel que havia fet. Per netejar la seva consciència.
Els crits havien atret a molts vianants curiosos que miraven els fets amb cares atònites de sorpresa. Tots sabien qui era.
Desprès d'un llarg forcejament va ser evacuat i dut al centre sanitari. Cridava que encara no havia acabat la condemna...
Ella no sabia que ell acabaria malament, i menys per culpa seva. Va ser un cúmul de situacions. Tot plegat, un conjunt de coincidències que el van dur a la pèrdua del mínim de seny que encara li quedava.
Es va estressar perquè la seva personalitat s'havia vist alterada. I va reaccionar d'una manera que ella mai havia previst.

No va donar importància el fet que el primordial i únic l'objectiu de les recomanacions d'ella era garantir la millora del seu futur immediat.
Va ser l'inici d'un cercle infinit de remordiments i cabòries que li van devorar el seny. La consciència es va apoderar d'ell. La culpabilitat va créixer fins a límits insospitables. I finalment va explotar.
El seu futur és incert. Es possible que un cop rehabilitat torni a produir una escena semblant a la d'aquell dia, ja que considera que la culpa no s'esvairà fins que compleixi la seva singular sentència.