ABSÈNCIES PRIMERA PART

La Bruna obrí el dietari, observà que a les 9,15 tenia hora amb el Doctor Martí.
El Dr. Martí era era estudiós de malalties que alteren la conducta, entre alguns dels seus pacients es trobaven gent amb trastorn de personalitat múltiple, etc….
La Bruna patia una alteració que ella considerava normal, però el metge de capçalera la va enviar directament amb un dossier preferent.
D'ençà que el Dr. De capçalera l'havia enviada que l'obligaven a anar amb un dietari, perquè sense tenir encara una explicació òptima oblidava que havia de fer.
A les 9.15 a la Consulta del Dr. Martí només hi havia l'Hel·lena, una noia de vint anys que exercia d'il·lusió de la seva primera feina
-Esperi aquí, si us plau, el Dr. Martí la cridarà de seguida.-
La Bruna s'assegué, i es disposà a mirar una revista, mentre fullejava les pagines discreta, sentía com una cremor li pujava des de el baix ventre, eriçant-li la pell,
Mira l'Hel·lena que col·locava uns arxivadors a l'estanteria.
No s'ho podia creure aquella nena, l'estava excitant. Decidí respirar a fons i continuar fent-se la distreta, mentre refrenava l'impuls d'anar a cercar l'Hel·lena.
La noia la mirà i li somrigué amb educació, aleshores la Bruna s'acostà al mostrador i observà els pits turgents de l'hel·lena, sentia que la noia li parlava però tan sols era capaç de percebre el moviment dels seus llavis, de sobte la Bruna li obrí la camisa, necessitava veure els seus mugrons, tocar-los i llepar-los, una força imperiosa l'empenyia sense control.
L'Hel·lena s'enretirà sorpresa. La retirada provocà que ensopegués i es quedés assentada a la seva cadira rere el mostrador.
Aleshores la Bruna, li alça la faldilla i li baixà les calces, volia regirar-la tota, endinsant-se en ella, l'hel·lena es resistia però no va xisclar per la vergonya del moment.
Quan el Dr. Martí va sortir la Bruna intentava llepar els llavis de la vagina de l'Hel·lena, el Dr. L'agafà pels cabells rinxolats amb suavitat, mentre li parlava fluixet.
-Bruna, ja esta, respira a fons, entra en mi a la consulta , respira a fons-
La bruna tenia una mirada descontrolada, absolutament perduda, però li donà la mà al doctor que se l'endugué a dins.
L'assentà en un diva mentre preparava un tranquil·litzant, i mirava la Bruna respirant entretallada i tapant-se el rostre amb les mans.
Li sembla la criatura més bonica que havia vist mai, , un cabell rinxolat que li queia per les espatlles, i uns ulls d'aigua que es dirien nascuts del mar.
L'injectà una dosi de tranquil·litzant, i l'estirà a la camilla.
Es delia per veure-la nua, però al final pensà que era una pacient més.
En obrir els ulls la Bruna, el primer que va veure va ser al Dr. Martí assegut al seu costat, va començar a parlar-li del seu problema, el seu cervell patia considerables absències i en aquelles absències es desenvolupava la nimfomania.
La Bruna li somrigué, s'alçà de la camilla, el Dr. Martí també i anar a cercar uns informes perquè portés a la feina.
En aquell moment la Bruna s'abalançà sobre ell. Ell intentar agafar-la pels braços, però ella comença a llepar-li el coll, avida baixant per la pell, en uns instants el Dr. Tancava els ulls i es rendia, a les mans alades de la Bruna, que li buscaven el tors acaronant-lo.
Li baixà els pantalons, mentre ell encara no s'havia refet i comença a llepar-li el penis, acostant-se'l cada cop mes, tancant en el puny la rosa del plaer de l'home, i així ell amb els mig clucs va veure el cabell rinxolar de la bruna caient per l'esquena nua, i els pits amb mugrons rosats, excitats des de dalt.

Finalment la Bruna tanca els llavis per sentir com li queia per la barbeta l'essència del Metge.
El doctor fora de si, la col·locà en la camilla d'esquena, mentre ella s'oferia tota, i la penetrà, i a cada embranzida es perdia la mirada, i així entrava i sortia d'ela com les ones a l'escullera, i ella cridà fort mentre sentia que alguna cosa dintre s'havia trencat per sempre.