Cercador
DE LA PLAÇA DE LES ERES A LA PLAÇA MAJOR. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ/ABANS LA SEGARRA JUSSANA.
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava als Josep’s, Josep Olivé Escarré, Josep Torras Prat, i al Sebastià Codina Padrós, a la Plaça Major de Santa Coloma de Queralt , antigament anomenada “Plaça de les Eres”; i el seu origen sembla ser l’espai que deixaren lliure els dos nuclis inicials de la població: la Pobla de Montpaó i la Vila Nova, que foren encerclats per una muralla en el segle XIV. Aquest fet va donar lloc a un espai protegit sense edificar on sembla que els habitants del poble batien les collites.
Entre els anys 1192 i 1215 un fort creixement demogràfic produí l’expansió del nucli urbà a redós de la Carlania i de l’església parroquial. Es formaren, entre altres, el carrer del Mig i el carrer Major deixant lliure l’espai central que donà origen a la plaça Major.
Situada al cor del nucli antic, històricament ha estat i és encara el centre de trobada de la vila.
Des del 1222, per privilegi de Jaume I, s’hi celebra el mercat cada dilluns.
Té forma trapezoïdal, molt irregular a causa de l'existència de l’antiga muralla del castell que ocupa el costat nord-occidental. La plaça va ser porxada des de molt antic com ho mostra un document del 1390. Cal destacar les balconades de ferro forjat (segle XVIII) que decoren alguns edificis.
També hi trobem la Casa de la Vila (segle XVIII), amb una façana feta de grans carreus quadrejats amb dues arcades de mig punt i centrada per l’escut de la vila.
A la part on s’estreny fins a arribar al portal de Cervera hi havia l’antic hospital de Santa Magdalena, documentat des del segle XIV , fundat però probablement a finals del XIII.
L’any 1922 ( primer feixisme, Dictadura de Primo de Rivera ) es va traslladar la façana gòtica al Pati del Castell.
L’any 1942 ( segon feixisme, Dictadura de Francisco Franco ) l’Ajuntament procedia a la pavimentació en formigó del centre de la plaça i, un any més tard, al 1943, s’hi va col•locar la Torre del rellotge, que va desaparèixer l’any 2001 ( democraciola parlamentaria ), quan es va procedir a formigonar tota la plaça a peu pla, com a conseqüència de construir un pàrquing subterrani.
El Josep Salvany Blanch, havia retratat Santa Coloma de Queralt i la seva Plaça Major l’any 1912
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Santa%20coloma%20de%20queralt/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1
Del rellotge a la Plaça Major , en trobava una fotografia – sembla que propietat del Consistori municipal – que té dissortadament una resolució molt baixa.
Entre els anys 1192 i 1215 un fort creixement demogràfic produí l’expansió del nucli urbà a redós de la Carlania i de l’església parroquial. Es formaren, entre altres, el carrer del Mig i el carrer Major deixant lliure l’espai central que donà origen a la plaça Major.
Situada al cor del nucli antic, històricament ha estat i és encara el centre de trobada de la vila.
Des del 1222, per privilegi de Jaume I, s’hi celebra el mercat cada dilluns.
Té forma trapezoïdal, molt irregular a causa de l'existència de l’antiga muralla del castell que ocupa el costat nord-occidental. La plaça va ser porxada des de molt antic com ho mostra un document del 1390. Cal destacar les balconades de ferro forjat (segle XVIII) que decoren alguns edificis.
També hi trobem la Casa de la Vila (segle XVIII), amb una façana feta de grans carreus quadrejats amb dues arcades de mig punt i centrada per l’escut de la vila.
A la part on s’estreny fins a arribar al portal de Cervera hi havia l’antic hospital de Santa Magdalena, documentat des del segle XIV , fundat però probablement a finals del XIII.
L’any 1922 ( primer feixisme, Dictadura de Primo de Rivera ) es va traslladar la façana gòtica al Pati del Castell.
L’any 1942 ( segon feixisme, Dictadura de Francisco Franco ) l’Ajuntament procedia a la pavimentació en formigó del centre de la plaça i, un any més tard, al 1943, s’hi va col•locar la Torre del rellotge, que va desaparèixer l’any 2001 ( democraciola parlamentaria ), quan es va procedir a formigonar tota la plaça a peu pla, com a conseqüència de construir un pàrquing subterrani.
El Josep Salvany Blanch, havia retratat Santa Coloma de Queralt i la seva Plaça Major l’any 1912
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Santa%20coloma%20de%20queralt/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1
Del rellotge a la Plaça Major , en trobava una fotografia – sembla que propietat del Consistori municipal – que té dissortadament una resolució molt baixa.
l´Autor
6906 Relats
1200 Comentaris
5394389 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.
- IN MEMORIAM. JOSEP FRANCH MESTRE, QUE RETRATAVA PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA, ENTRE ALTRES CAN PARELLADA A SANT FELIU DE LLOBREGAT