A l'ombra

Curt, precís i capta l’atenció de bon començament.
Un microrelat excel·lent.
Ha estat un plaer.

Ell mateix de les pistes, pel crim que va fer, i aleshores es va quedar per a sempre a l'ombra de la presó. Tota una història en un minut, molt meticulosament detallat fins al final.
Enhorabona, Magda.
Cordialment
PERLA DE VELLUT

podria molt ben ser que el protagonista passés de treballar a l'ombra a trobar-se engarjolat dins l'ombra d'una presó. Arriscada aposta per desfer-se d'una activitat arriscada, per tant, coherència en estat pur. Molt bé, Magda!

... escrius el relat. Deixar d'existir per deixar de no ser-hi. O és a l'inrevés?
Amb total cordialitat

Jo ho veig com una descripció del "estar fart d'un mateix" o el "dessitg d'alliberar-se del que som" o, del que els altres volen que siguem. No sé si el protagonista ho fa per motius morals o simplement per cansament, tant se val. És allò de "atrapeu-me d'una vegada que jo ja estic cansat", molt extrapolable a qualsevol situació qüotidiana. I sobretot, al domini de la vida de cadascú.