A la penombra

Un relat de: Montse Farrés Ubach


A la penombra,
els cors parlen
i els ulls hi veuen més,
com menys es divisen
les coses del voltant.
Les paraules dansen
a l’ombra de les branques
i la sang corre més fort,
com una poltre, desbocada.
No goso, i jo voldria
ser nua aquest vespre.
Prent-me,
ja no puc més que estimar
i el meu cos es torna aire, i foc, i llum,
i et vull com l’heura a l’arbre,
ben entrelligats.
El cos, només és cos;
l’ànima és una altra cosa.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Montse Farrés Ubach

Montse Farrés Ubach

47 Relats

48 Comentaris

26267 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em vaig despertar un dia i vaig dir "Fins aquí!" i des d'aleshores que em vaig posar a escriure, i no he parat, era l'any 2010 i vaig aconseguir la proesa -de la que em sento molt orgullosa- de tirar endavant, i, sortir-me'n, de que es publiqués la biografia d'un amic (que se'n va anar, massa aviat) el llibre-coral "Jaume Juan Magriñà, cor de jazz" de la que vaig tenir-ne cura. Silva Editorial. a l'any 2012
Llavors, com que ja havia engegat, vaig llegir moltissim (ja acostumava a fer-ho) però ara -ben aconsellada per un gran amic escriptor-poeta- amb més interès, als poetes amb lletres grans de casa nostra i, fent un aiguabarreig de tots ells, vaig gosar provar d'escriure poesia, i en poc temps, ja en tenia un gruix considerable. Per contrastar altres opinions em vaig presentar a uns quants concursos, i he estat afortunada, conreant i recollint, una bona mota de guardons al llarg d'aquests dos anys, com també, veure inclosos, altres poemes meus, en diverses publicacions. Entre elles dues a ARC.
Silva Editorial ha apostat per mi i m'ha publicat un poemari "Converses amb ningú" i el vaig presentar el 27 de març d'aquest any 2014 a REUS, la ciutat on visc.
No puc més que agraïr el haver trobat en la poesia, allò que cercava, una eina indagadora de coneixement sobre mi mateixa, que em fa lliure i feliç.