Cercador
A DIOS ROGANDO, Y CON LOS MALLOS DANDO
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Tomàs Irigaray Lopez, i el Joan Escoda Prats, anaven a les terres d’Osca, a ‘viure’ els anomenats ‘ Mallos’ , del mot trobava a l’enciclopèdia de la Real Academia de la Lengua Española, que LIMPIA, FIJA Y DA ESPLENDOR :
mallo.
(Del lat. mallĕus).
1. m. Instrumento para desgranar a golpes la mies.
2. m. Juego en que se hacen correr por el suelo unas bolas de madera de siete a ocho centímetros de diámetro, dándoles con unos mazos de mango largo.
3. m. Terreno destinado para jugar al mallo.
La wikipedia, que no té les característiques ‘racials’ esmentades, però dona informació entenedora, diu :
La etimología más probable de la palabra «mallo» es su derivación desde el latín malleus («mazo»), por alguna similitud en la forma y proporción de esta geomorfología con mazos o martillos.
Discrepo clarament amb la tesis que diu :
La misma raíz «mal-» o «mala» se emplea en topónimos pirenaicos como Maladeta, Bachimala o Vignemale.
Mal és un mot d’origen cèltic , amb el significat muntanya; com diuen en llengua castellana , ‘lo cortés, no quita lo valiente’, i li deixarem uns exemples : Malgrat, Puigmal, Malavella, …
S’expliquen tota mena d’històries al voltant d’aquestes formacions rocoses, deixem de banda les que no tenen cap base històrica, i ens quedem – una vegada més - amb el ‘reialme’ de l’anomenada Berta d’Aragó, vídua del Rei Pere I; (Agüero, Murillo, Riglos, Marcuello, Ayerbe, Sangarrén y Callén).
La caiguda demogràfica en aquestes terres ha assolit un caire dramàtic; això dissortadament no ho arreglarà el PP, que proposa mesures tant absurdes, com denominar les altres llengües que es parlen a l’Aragó, com ‘ aragonés del sur’, ‘aragonés del centro’, aragonés de la extrema derecha’, i fins ‘aragonés cleptofascista’ – que inclou els curiosos raonaments que porten a espoliar als pobres, vells , malats, treballadors, funcionaris ,... en benefici dels rics.
Si us estimeu el món i les persones que hi viuen, feu ara un turisme de proximitat, i quan puguem tenir un govern ‘honest i treballador ‘ – si això és possible – ja pensarem en sortir a l’estranger.
mallo.
(Del lat. mallĕus).
1. m. Instrumento para desgranar a golpes la mies.
2. m. Juego en que se hacen correr por el suelo unas bolas de madera de siete a ocho centímetros de diámetro, dándoles con unos mazos de mango largo.
3. m. Terreno destinado para jugar al mallo.
La wikipedia, que no té les característiques ‘racials’ esmentades, però dona informació entenedora, diu :
La etimología más probable de la palabra «mallo» es su derivación desde el latín malleus («mazo»), por alguna similitud en la forma y proporción de esta geomorfología con mazos o martillos.
Discrepo clarament amb la tesis que diu :
La misma raíz «mal-» o «mala» se emplea en topónimos pirenaicos como Maladeta, Bachimala o Vignemale.
Mal és un mot d’origen cèltic , amb el significat muntanya; com diuen en llengua castellana , ‘lo cortés, no quita lo valiente’, i li deixarem uns exemples : Malgrat, Puigmal, Malavella, …
S’expliquen tota mena d’històries al voltant d’aquestes formacions rocoses, deixem de banda les que no tenen cap base històrica, i ens quedem – una vegada més - amb el ‘reialme’ de l’anomenada Berta d’Aragó, vídua del Rei Pere I; (Agüero, Murillo, Riglos, Marcuello, Ayerbe, Sangarrén y Callén).
La caiguda demogràfica en aquestes terres ha assolit un caire dramàtic; això dissortadament no ho arreglarà el PP, que proposa mesures tant absurdes, com denominar les altres llengües que es parlen a l’Aragó, com ‘ aragonés del sur’, ‘aragonés del centro’, aragonés de la extrema derecha’, i fins ‘aragonés cleptofascista’ – que inclou els curiosos raonaments que porten a espoliar als pobres, vells , malats, treballadors, funcionaris ,... en benefici dels rics.
Si us estimeu el món i les persones que hi viuen, feu ara un turisme de proximitat, i quan puguem tenir un govern ‘honest i treballador ‘ – si això és possible – ja pensarem en sortir a l’estranger.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.