7 anys més de mala sort

Alça el puny. Colpeja son rival dubitativament. No hi ha temor a infligir mal, sinó a rebre’n com a represàlia. Un soroll sec, un dolor punyent als artells, res l’atura. El mirall davant seu s’esmicola. Els vidrets de la seva vida es deixen caure al voltant de la pica. Una última llàgrima alliberadora pren protagonisme a la doll de sang que surt de la seva ma. La fortuna d’una vida plena l’ha abandonat, ja no té sentit compadir-se.