036 - SÓN POCS ELS QUI SE SALVEN? "PENSAMENTS ANAGÒGICS"

036 - SÓN POCS ELS QUI SE SALVEN? "PENSAMENTS ANAGÒGICS"


LLUC 13, 22-30.

Devers la Jerusalem Celestial,
l’Home-Déu,
passava per ciutats, viles i pobles;
alliçonant a tothom,
a savis i a incultes, a vassalls i a nobles,
sense deixar-se cap racó del món;
Algú (no se sap qui),
qualsevol que per aquesta terra anem fent camí,
va preguntar:
-Serà dels pocs, aquell que se salvarà?
L’Home-Déu, parlant amb tots, va contestà:
-Sabeu què és la salvació?,
no la que penseu vosaltres sinó la que us dono jo!
Aquella en que penseu i desitgeu,
és una mala herència per a un mal hereu!
Correu!,
mireu d’entrar
per la porta petita que costa de passar.
Molts ho voldran,
pensant que és fàcil, i no podran!
No és que sigui difícil, es que s’ha de treballar;
la mandra és el pitjor enemic,
si vols quelcom has d’esforçar-te un xic.
No hi ha un abisme entre el Bé i el Mal,
el que hi ha és i’indefinida mediocritat
enmig de cada costat!
En aquesta escala de valors, ningú és igual!
Per això:
CORREU, MIREU D’ENTRAR
PER LA PORTA PETITA QUE COSTA DE PASSAR!
Esforceu-vos amb un desig ben sant
per entrar a dins l’assència del DÉU-AMOR
i el DÉU-AMOR us anirà amarant
del seu AMOR TANT GRAN!
Aquesta és la salvació, la que sense saber-ho,
espereu tant!
I torna a preguntar aquell que no sap on va:
-I de la quantitat..., quants en serem?
Respon l’ETERN-VIVENT:
-Escolteu i mireu tot allò creat,
DONCS TOT HA ESTAT FET PER SER SALBAT!
Vindreu de tots costats... tots hi sereu!
Aquesta és la meva paga generosa i el meu preu!
Tots, uns de cara i somrients;
uns altres (els més pocs), d’esquena i petant de dents perquè han perdut el temps
o el temps s’ha perdut amb ells
per ser insensats i mesells.
El primer serà darrer.
El darrer serà primer.
Quan tot sigui ETERNITAT, el canvi s’haurà acabat!
El jornal d’aquesta vida es pagarà cap al tard,
i tot allò que has fet (eixorivit o cansat),
serà aprofitat o desaprofitat.
El grau de satisfacció
omplirà el volum de cada vida,
segons la dedicació
de fer-la gran o encomgida!
Les tres dimensions també
distintes seran de mides,
cadascuna amb el seu ple.
La superfície aplanada,
el líquit de la gaubança s’escola, no s’hi manté!
Tot aquell que s’ha esforçat
i ha entrat per la porta estreta,
tindrà la capacitat de retenir l’aigua neta.
EN LA CAMBRA DE L’ESPOS,
L’ESPOSA,
EN EL LLIT DE NOCES,
OBLIDA TOTES LES COSES
I ÉS, AMB L’AMOR, UN SOL COS!
Molts..., molts seran els salvats,
però els de dintre l’estança
(fills de l’anhel i la constància),
han de ser els enamorats!


Josep Vendrell i Torres