017 - QUÉ HI FAS CAIFÀS?

017 - QUÉ HI FAS CAIFÀS? "MENYSPREANCES"


La desfeta de la Parroquia del Pilar- Maig de 1997.

Joan 10, 1-21.

Qué hi fas Caifàs,
ben pantinat i gras,
a dintre del corral?
Qui t’ha donat la clau
devia ser babau!
Que no has saltat la tanca,
que has entrat pel portal;
has destroçat la pleta
i al ramat has fet mal.
Tres pastors van passar-hi
i en vint-i-cinc anys
la pell i els plors van deixar-hi,
amb moltes penes i suats afanys,
i tu, dalt de l’enterimat,
una taula del teu avi
i amb la casulla d’abat
fent un pietòs posat,
“has tapat tot el Sagrari”.
QUE DÉU T’HAGI PERDONAT!
Escolta això que et dic... para l’orella!:
Que podrà fer el pastor sense cap ovella?
Si ets un servidor, digue’m a qui serveixes?
Qui és el teu senyor?
Tenim el mateix Déu,
segur... no m’equivoco,
però el teu no és pas el meu!
QUÉ HI FAS CAIFÀS?
Qué has fet?
Has deixat el corral polit i net,
t’has esquinçat els vestits
fen fora grans i petits;
els qui no poden caminar...
tampoc els hi has dat la mà;
el concell t’has carregat
(doncs no era del teu grat);
T’escudes en els altres dient que això t’han manat.
Embustero... mentider!
Prediques la caritat?
El teu temple ha quedat buit;
ja s’ha trencat la cortina que feies servir d’escut!
Déu, que és font de bondat,
de tu tingui pietat!
Que et perdoni i que t’absolgui
de fer malbé el seu ramat.
Emperò, l’ovella escarmentada,
pel flagell d’un mal pastor,
ja s’ha escapat de la cleda i desconfia del bo.
“Deslliuren’s,
ho, BON SENYOR!,
Vós que a la creu vau haver de morir
per culpa dels sacerdots que anaven pel mal camí,
que els Caifàs no regexin igual com varen fer ahir,
i no permetis.. Senyor!,
que em cregui ple de raó
i caigui en el parany
del dèspota ple d’orgull
que segueix el propi engany,
en lloc de blat... és el jull;
volent corregir al company,
puc tenir la biga a’ull,
fent-me esclau del fracàs tort,
vivint l’etern desengany,
perdut,
mentider
i ben mort!


Josep Vendrell i Torres