Cercador
013 - L'ESPÒS I L'ESPOSA "EL CÀNTIC MÉS SUBLIM"
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
013 - L'ESPÒS I L'ESPOSA "EL CÀNTIC MÉS SUBLIM"
L’espòs
Obre’m, germana, ànima meva, surt del llit!
Coloma immaculada, perfecta meva,
que la rosada m’ha humitejat el cap
i el meu cabell, de la nit serena, està gelat!
L’esposa
Com podré deixar el meu bell somni?
Estic ben acotxada. M’haig de vestir?
M’he rentat... els llençols són ensedats,
la cambra és fosca i els llums ben apagats.
Tinc mandra de sortir!
L’estimat forceja amb la mà la meva porta
i amb el retruc fa desvetllar el meu cor;
l’ànima, creient-se viva, era ben morta,
i les meves entranyes s’han commogut d’amor!
(Ct 5,5-8)
M’alço! i vaig a obrir a l’estimat!
Les meves mans regalimen de mirra,
i de perfum els meus dits impregnats;
corrents, aquella trista porta vull descloure,
aquella que jo mateixa, amb pany i corda,
havia ben fermat.
Però, ai las!, el meu estimat ja era fora,
se n’havia anat i em deixa en soledat!
En adonar-me de la seva partença,
em trobo sense alè.
El cerco i no el trobo.
El crido i no em respon.
Sóc a l’altra banda de la riba
d’un riu infranquejable i sense pont.
Aquells qui vigilen en la fosca
m’han donat cops... m’han omplert de morats;
tinc la meva roba esparracada.
Ells m’han esglaiat de por i s’han burlat de mi,
seguint amb ignorant violència el seu camí!
“Us conjuro, a tots els qui de nou naixeu,
si trobeu aquell qui tant estima la meva ànima,
pareu-lo i digueu-li que em defalleix el cor
i que estic malalta i el meu mal és d’amor!”
Josep Vendrell i Torres
L’espòs
Obre’m, germana, ànima meva, surt del llit!
Coloma immaculada, perfecta meva,
que la rosada m’ha humitejat el cap
i el meu cabell, de la nit serena, està gelat!
L’esposa
Com podré deixar el meu bell somni?
Estic ben acotxada. M’haig de vestir?
M’he rentat... els llençols són ensedats,
la cambra és fosca i els llums ben apagats.
Tinc mandra de sortir!
L’estimat forceja amb la mà la meva porta
i amb el retruc fa desvetllar el meu cor;
l’ànima, creient-se viva, era ben morta,
i les meves entranyes s’han commogut d’amor!
(Ct 5,5-8)
M’alço! i vaig a obrir a l’estimat!
Les meves mans regalimen de mirra,
i de perfum els meus dits impregnats;
corrents, aquella trista porta vull descloure,
aquella que jo mateixa, amb pany i corda,
havia ben fermat.
Però, ai las!, el meu estimat ja era fora,
se n’havia anat i em deixa en soledat!
En adonar-me de la seva partença,
em trobo sense alè.
El cerco i no el trobo.
El crido i no em respon.
Sóc a l’altra banda de la riba
d’un riu infranquejable i sense pont.
Aquells qui vigilen en la fosca
m’han donat cops... m’han omplert de morats;
tinc la meva roba esparracada.
Ells m’han esglaiat de por i s’han burlat de mi,
seguint amb ignorant violència el seu camí!
“Us conjuro, a tots els qui de nou naixeu,
si trobeu aquell qui tant estima la meva ànima,
pareu-lo i digueu-li que em defalleix el cor
i que estic malalta i el meu mal és d’amor!”
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
821761 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >