003 - L'esposa "EL CÀNTIC MÉS SUBLIM"

L’esposa
(Ct 1,9-11)
Per què em tractes així,
Amor de la meva ànima?,
i em compares amb tot el bo i millor
i em dónes la teva amistat que tant m’agrada,
omplint-me de bellesa i brillantor?
M’has abillat d’argent, d’or i de seda;
no puc entendre tot el que fas amb mi!;
prop dels germans més grans vull protegir-me,
amb ells i amb tu faré el meu camí.

(Ct 1,12-14)
O Rei i Amo de la meva estança!,
et dono tot el que tinc!
Sóc com l’infant
amb somnis i nostàlgia dintre el llit;
i t’estrenyo i t’abraço,
en plena fosca, sobre el meu pit.
Estimat (raïm de la millor vinya),
delejat i dolç consol
de ma gola, resseca i assedegada,
sota la canícula d’un ardent sol!

(Ct 1,15-17)
Dius que estàs tot encisat de ma bellesa,
i tota la bellesa em ve de tu!
Si tinc els ulls brillants és de mirar-te;
emploriscats, busquen amb delits,
com dos coloms que volen i planegen
per arraulir-se cofois en els teus dits.

Que n’ets, d’encisador, font de bellesa!
Estimat meu, el llit de flors has fet florir
i l’has regat amb plors de joia i de tendresa.
M’has construït amb cedres i xiprers
aquest petit bressol on l’Amor neix.

(Ct 2,1-7)
Sóc la flor del narcís,
nascuda al pla, sota la muntanya;
un lliri de les valls, el més aïllat.
Tu em salves de tota cosa estranya,
em protegeixes del foc i de l’aiguat.

Dels fruits dels arbres, tu ets el més bo;
glateixo aixoplugar-me en la teva ombra,
assaborir el riu ple de dolçor
i entrar en el celler del teu palau
on l’Amor brolla sempre, eternament;
fondre’m posseïda per tanta pau.
Oblidar-me del món en tot moment!

Retorna’m, que em defalleix el cor.
Conforta’m, que em moro d’estimar.
Estic malalta i el meu mal és d’amor!
Fes-me carícies que em facin despertar.

Tornada
Us conjuro, a tots els qui de nou naixeu,
per la fauna i la flora d’aquest món:
No desvetlleu l’Amor
ni el desperteu,
fins que Ell ho vulgui!
Silenci... ja ho sabeu.

Josep Vendrell i Torres