Cercador
001 - LA LLUNA (grossa) "PERCEPCIÓ"
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
001 - LA LLUNA. (grossa) "PERCEPCIÓ"
La lluna surt riallera,
gran, rodona, rica i plena,
fregant just a l’horitzó.
-El sol, ja tot amagat,
deixa brillar l’estel•lat-.
Serà, potser, éter atmosfèric
que li ha fet un encantèri?.
Es veu grossa, opulenta,
ressorgeix sobre la terra
per menjar-se el firmament!.
Serà real, si o no,
allò que percep la visió?.
Al matí passa el mateix.
El sol segueix a la lluna...
que s’amaga i ell neix.
Ella, ampliada, espaiosa,
diu adéu, per no fer nosa,
a l’astre que la nodreix.
-Les estrelles van fonent-se,
una a una, callades, sense dir res-.
Quan era la mitja nit
i el pleniluni amb el seu zènit
dominava l’infinit,
el cercle que l’envoltava
es veia més reduït.
És real la dimensió
de la lluna que veig jo?.
L’atmosfera fa de lent,
i segons la posició
–si és més recta o de cantó-,
és distint el seu augment.
N’està cert mon pensament?.
Per distància i situació,
qualsevol estel petit
és més gran que la llum d’aquesta nit!.
-Qüestió d’aproximació?-.
Josep Vendrell i Torres
La lluna surt riallera,
gran, rodona, rica i plena,
fregant just a l’horitzó.
-El sol, ja tot amagat,
deixa brillar l’estel•lat-.
Serà, potser, éter atmosfèric
que li ha fet un encantèri?.
Es veu grossa, opulenta,
ressorgeix sobre la terra
per menjar-se el firmament!.
Serà real, si o no,
allò que percep la visió?.
Al matí passa el mateix.
El sol segueix a la lluna...
que s’amaga i ell neix.
Ella, ampliada, espaiosa,
diu adéu, per no fer nosa,
a l’astre que la nodreix.
-Les estrelles van fonent-se,
una a una, callades, sense dir res-.
Quan era la mitja nit
i el pleniluni amb el seu zènit
dominava l’infinit,
el cercle que l’envoltava
es veia més reduït.
És real la dimensió
de la lluna que veig jo?.
L’atmosfera fa de lent,
i segons la posició
–si és més recta o de cantó-,
és distint el seu augment.
N’està cert mon pensament?.
Per distància i situació,
qualsevol estel petit
és més gran que la llum d’aquesta nit!.
-Qüestió d’aproximació?-.
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
824822 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >