WHENUA

Un relat de: Jep Boix Frias
M’ha salvat de poc escriure poemes, de ben poc el joc ingenu de redreçar el món inventant una novel·la.

Potser només per saber qui soc després de les borratxeres que vaig estroncar als vint-i-un. Saber qui soc una vegada se m’han mort tiets, parentes, pare i germana i ha sigut aviat, com un insult sense contrari. Recordo la meva germana en una taca de sang borrosa, els plors de la mare de camí al cementiri amb aquella caixeta als braços. Es negà als protocols dictats per la funerària. Saber qui soc quan torno als hospitals uniformat d’ambulància havent fet de pacient durant anys. Escric perquè la vida que lluitant vaig demanar s’ha esfumat i és definitiu, segurament. Ratllant els trenta et guardo un petó clos al puny que més t’agradi. He perdut la major esperança però abandero il·lusions de torn menut.

Avui és 8 de març, convindria que cada dia.
Una dona em presentà la llum artificial de la sala de parts.
Per cesària, als sis mesos d’embaràs.
El poble maori m’inspira un llibre que vaig pastant de nits.
Aquesta gent són víctimes d’encant.
Whenua. Un sol mot per dir ‘terra’ i ‘placenta’.

Em vaig enamorar de tu, A. El viatge a Nova Zelanda no acabà amb el retorn.
Tota paraula en mi vindria a moure el silenci per estimar-te. T’he plorat com a ningú o he plorat en tu les persones que vaig enterrar vives a dins meu. Dues fogueres hauran calgut en solstici d’estiu, no serveix calar incendi de benzina als versos i prou. Han de cremar també les mans per no tenir aquest desig desorbitat del teu cos breu. Sense notar-te la pell si agafo a grapats bruts el país on hem nascut ni lloar l’ànima que et riu al vitrall dels ulls.

Perquè recordo el moment exacte que vaig veure com Déu em mirava amb els teus ulls. L’únic cop que l’he sentit.

La meva esperança fou compartir-nos en futur de família, posats damunt les serralades que ens clivellen la geografia. Callar l’orgasme al fons d’un bosc consentint la pau, que mai espantés el deure ni la calitja dels polígons en ser tu i jo. Ajudar-te a degollar pors. Morir havent-nos conegut profundament. Em quedaré amb les putes ganes, un xic més sol després de tu.
Danses en la memòria amb roba blanca de treball i una cua a mig aire com els trens són trens perquè els pinta la nostàlgia.

Al cap del carrer de les tristeses he comprès que estimar-te m’exigeix la teva llibertat i que en la llibertat seràs absència. A cada bocada de font o glop de Chivas o escopit de suor, els trencalls del meu destí marcats per una bella mancança.
No és moda parlar així ni obre mercat a res però sí que és de forts. Visc per a conrear la força en les seves castes. En jo la cosa no va de fotre claus a qualsevol paret i amb hipocresia proclamar-se antisistema.
Un vespre a la ciutat de Saint Malô. Cantaven pescadors sota el sostre que havien construït tombant una barca. Arribar a terme.
Whenua significa arrelar, vençut un mar en contra.

Impossible. Però aquest homenatge escrit és per a tu, A.
8 de març. Personalment, en escoltar ‘dona’ hauràs sigut abans que les altres.
Per la dignitat que troba niu en persones com tu, indiferent a la carència.
També ets la íntima guerra per no prostituir els meus principis.

L'adéu que sona els timbals.

Jep Boix Frias
08.03.21.

Comentaris

  • Bonic i dur[Ofensiu]
    Tremar45 | 13-03-2021 | Valoració: 10

    M'ha agradat pero sembla que els teus sentiments per en/la "A" de qui et vas ennamorra durant el viatje a nova zelanda estiguin dins teu reprimint. Potser lhi hauries de dir a en/la "A" amb qui vas fer el viatge el que sents

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jep Boix Frias

Jep Boix Frias

3 Relats

4 Comentaris

270 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Escric per sobreviure al capitalisme.
Escric per ser més fort.
Escric per estimar.

Últims relats de l'autor