VOLUNTAT

L’estrella viu en el cimal abrupte,
a mig camí la voluntat es torç
i abans de començar, ja salta el dubte
i la peresa que aigualeix l’esforç
El poema de Nadal
Josep Mª de Sagarra


Ha anat a sentir com recitaven El poema de Nadal i ara camina consirós, el cap mig acotat, les mans a la butxaca i la consciència remoguda. ...el nostre món tan lluny de les estrelles..., ...els cossos a sol i a serena..., ...somriures que anuncien la covardia de tots..., ...almenys aquesta nit, fem el possible per ser uns homes de bona voluntat. Sí, voldria ser un home de bona voluntat, canviar el món i canviar-se ell. Però què pot fer? Recorda que quan era jove ja el volia canviar, el món, i va quedar per fer. «No es pot abastar tot alhora, cal començar per baix —es diu—. Quan trobi un captaire em posaré la mà ala butxaca i el primer bitllet que tregui serà seu». Tot pensant en nova generositat, encara no estrenada, li ve al cap el compromís de portar aquesta nit una ampolla de cava. Va cap caixer i en treu quatre bitllets. A supermercat paga amb un bitllet de cinquanta.
—Ho sento, no tinc res més petit.
—Això fa quinze —conta la caixera tornant-li el canvi—, i cinc vint, i deu trenta i vint cinquanta.
—Em pot canviar aquest per dos de cinc, si us plau.
Abans de sortir al carrer, deixa l’ampolla a terra, es guarda tres bitllets de cinquanta i el de vint a la cartera, els de cinc a la butxaca de la camisa.