Vol

Un relat de: Marina Márquez
Tothom li deia el que havia de fer, tothom li donava ordres. I ella deia que sí. Que sí a tot. Tant se valia el que ella volia. Ho sabia? No s’ho havia preguntat mai en realitat. Des que es llevava al matí fins que anava a dormir, poc i malament, tot era fer el que li ordenaven els altres: la mare, amb qui vivia, el cap, que no li treia l’ull, ni de vegades la mà, de sobre, les seves amigues, per anomenar-les d’alguna manera. Tothom.
Aquell dia l’ordre era anar a fer una darrera inspecció a l’edifici en construcció, comprovar que tot anava sobre rodes. El xofer del cap, l’Hug, l’esperava a baix, recolzat a la porta del pilot. En veure que ella trigava massa es va estranyar, va entrar a l’edifici i li van dir que havia pujat a dalt de tot. En arribar al pis quaranta-set, sense murs ni parets encara, la va veure dempeus a la vora de l'abisme, nua i quieta, molt quieta. Ell la va cridar pel seu nom, Mun, i ella es va girar, el va somriure i li va tirar un petó pausat d'ulls clucs. Es va dur la mà al front i va estirar cap avall com si es tractés d’una cremallera, revelant un plomatge dens i negre. El vestit de pell va quedar rebregat a terra i el corb, de mirada penetrant, va fer una darrera mirada a l’Hug, i va aixecar el vol desapareixent de la vista a l’instant.


La darrera versió dels meus relats la trobaràs a calauka.cat


Uneix-te a la comunitat de WhatsApp de Relats en Català

Comentaris

  • Més que mal auguri[Ofensiu]
    Janes XVII | 02-08-2025

    Ual·la! Aquesta no me l’esperava de la Mun, i ben amunt que era. Estic encuriosit per saber si el corb (potser sent femella seria una corba, sense especificar si oberta o tancada), marxa a la recerca de l’amant del mai més, a trobar en Pasolini o en Hitchcock, o es fa dir Archie i emprenya directament en Rod. El missatger per excel·lència, riu-te’n dels d’avui, de pensament i memòria nòrdica, camí del Valhalla, ja saquejava, transfigurat, les velles Roma i Delfos, era Sanzuwu representant el Sol a la Xina, sota l’atenta mirada d’en Chánchú el gripau representant de la lluna i totes dues bestioles amb tres potes per arrodonir la mitja dotzena del yin-yang. Al Japó Yatagarasu, a Corea Samjok-o i a les nits boges dels jovent sense criteri l’etiqueta d’un tequila. Quasi res.

  • Lliure![Ofensiu]
    llpages | 02-08-2025

    El vol dels ocells sovint s'ha reivindicat com a metàfora de llibertat, la llibertat de la que mancava la protagonista. Potser per això es va convertir en ocell, per alliberar-se de tantes ordres rebudes. Original i ben escrit.

l´Autor

Foto de perfil de Marina Márquez

Marina Márquez

18 Relats

80 Comentaris

24051 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:


La meva passió per la complexitat de la ment, el cervell i la conducta humana em va portar a estudiar psicologia i a especialitzar-me en neuropsicologia. Em fascina el terror en qualsevol de les seves formes i formats, i el psicològic m'atrau especialment.
He estudiat Narrativa a l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès i actualment m’especialitzo en Conte, gènere del qual soc fanàtica.
La meva devoció per reescriure em fa editar els textos moltes vegades abans de donar-los per “acabats”. Per poder entestar-me encara més en l’edició, vaig estudiar Redacció i Estil també a l’escola d’escriptura.

Alguns noms que em fan perdre la son: Shirley Jackson, Ray Bradbury, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Patricia Highsmith, E.A. Poe, Roald Dahl, Montserrat Roig, C.P. Gilman, H.P. Lovecraft, Mary W. Shelley, M.R. James, Henry James, Dorothy Parker, Raymond Carver, Angela Readman, Adam Golaski, Stephen King, Joe hill, Gordon B. White…



La darrera versió dels meus relats la trobaràs a marinamarquez.cat
Em pots escriure a contes@marinamarquez.cat

Uneix-te a la comunitat de WhatsApp de Relats en Català!