Vocació

Parlen de vocació.

I quan se’ls pregunta la causa,

invariablement responen:

“Perquè m’agraden els nens”.



La causa de la seva vocació

és l’obtenció de plaer

per part dels infants.

Empapar-se de la seva innocència,

participar de la seva espontaneïtat,

guarir l’ànima amb la seva companyia.


Però la gran incògnita resta oculta:

Si, al capdavall, és una vocació,

per què ni una sola vegada es pregunten:

“Els agrado jo, als nens?”



I aquí descobreixo

la més vergonyosa ignomínia

La més patètica infàmia,

d’aquests miserables comensals.

Mai convidats voluntàriament a taula.



Ells es nodreixen de totes les qualitats dels infants,

i, a canvi, què els ofereixen?

Normes.
Hipocresia.
Prohibicions.
Obediència.


Es nodreixen del més pur i subtil,

i, amb inexpressable vilesa,

els retornen el més vil i putrefacte

de la condició humana.


Paràsits dels innocents,

guardeu-vos la vocació a dins vostre.