Vivència d'una nit estranya.

Un relat de: Ciutatgelada
I com aquella matinada, no em vas besar mai mes...

Mai podré oblidar aquell concert de Txarango...Sonava "La dansa del vestit" mentre la teva mirada i la meva es fonien, et podia  sentir el batec accelerat enmig de tot aquell rebombori, i per un moment vaig deixar d'escoltar la música per endinsar-me en els teus llavis...

Vam ballar fins a caure rendits, i els dos tirats sobre el sòl humit ens vam quedar mirant, i el món es va parar ... No feiem res, només mirar-nos, però aquella mirada desbordava vida, vida i amor, era d'aquestes mirades que veus que estan a punt d'esclatar, però que amb picaresca s'amaguen i deixen brillantor. Una brillantor que només he vist en els teus ulls, una brillantor que mai tornaré a veure en una mirada, una brillantor que il·luminava aquella nit més que cap estel...
De sobte una rialla s'apoderà de nosaltres i amb les sabates brutes, ens agafem de la mà i vam començar a córrer, sense mes...sense saber on anar, ni tampoc molt bé on tornar, únicament teníem el cos ple de vida, d'amor, de ganes... fent així que Barcelona se'ns quedés petita...
L'alba poc a poc li anava guanyant la partida a la nit, i els primers raigs del sol ens descobreixen exhausts, sense saber molt bé el que dir...

Ha estat una nit estranya, però d'aquestes que no s'obliden, potser per que no li trobes el sentit, o perquè el vas perdre... O qui sap si tot el sentit que buscaves ho vas trobar en aquella nit estranya.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Ciutatgelada

6 Relats

3 Comentaris

2552 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
"Només un cap ple d'històries."