VIURE

... “VIURE” ...

Cada mot que pronuncies el tresor més valuós,
cada moment que regales, únic, jo ja m’he fós.
Somriures descalços que amb la pell suau,
trepitgen els núvols d’aquest cel tan blau.

Persianes que baixen, ja arriba la nit
músics i poetes, ningú és al seu llit.
Setmanes que passen, dies que es desitgen,
persones que marquen, no tenen oblit.

Silencis que ens parlen,
i vents que ens transporten,
ones que ens bressolen,
és dolça cançó.

Avui jo estimo, l’ara i aquí
potser el que costa és fer nou camí.
Reprendre el viatge que ja fa molts anys
coneguerem la màgia, viure sense enganys.

Tu m’ensenyares dolces lliçons
del ser i l’entendre, conflictes dels món.
Són dolces rialles, petjades de mag,
totes les guardo per sempre al meu sac.