Viure somiant i seguir estimant...

Un relat de: free sound
Tinc els ulls desenfocats, d’aquest sol il·luminat,
amb el cor desentelat, sempre a mi tot m’ha passat.
I m’encanten els colors, roig i lila, ataronjat,
com les màgies del meu mag
que sempre m’ha acompanyat.
Potser em costa caminar, però no pas seguir estimant,
ara que ja m’he fet gran, vull seguir viure somiant.
I no espero res de res, visc els dies del revés,
som les flors dels teus jardins, o les fonts amb regalims.
I desitjo de veritat, molta sort al nostre pas,
de cada dificultat, aprenentatge regalat.

(18/2/2011)





Comentaris

  • Bona reflexió.[Ofensiu]
    Marteta | 23-02-2011 | Valoració: 10

    Jo també vull viure somiant, però a vegades els somnis fas que estimis a una cosa que no tens o desitges tenir. Penso que el que has escrit ho sents de veritat:)
    UNA ABRAÇADA:)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: