Viure somiant i seguir estimant...

Tinc els ulls desenfocats, d’aquest sol il·luminat,
amb el cor desentelat, sempre a mi tot m’ha passat.
I m’encanten els colors, roig i lila, ataronjat,
com les màgies del meu mag
que sempre m’ha acompanyat.
Potser em costa caminar, però no pas seguir estimant,
ara que ja m’he fet gran, vull seguir viure somiant.
I no espero res de res, visc els dies del revés,
som les flors dels teus jardins, o les fonts amb regalims.
I desitjo de veritat, molta sort al nostre pas,
de cada dificultat, aprenentatge regalat.

(18/2/2011)