Viure l'encant del món gegant (Potser directe sense filtrat)

Un relat de: free sound
Esperaré…
no sé com estaré,
ni què sentiré,
però seguiré com fins ara…
Potser millor…
no sóc seriosa…
no tinc tants límits...
No vull barreres...
Coses sinceres,
prou juganeres.
Potser et perds
algun tresor...
Algunes mans
que fan encants...
Però no m’agenollo...
Mil cops t’he dit el que he sentit,
Poses fronteres...
Són passatgeres??
Doncs no volia pas serietat,
jo prefereixo felicitat.
Seguir vivint...
Seguir sentint...
Sóc més petita,
però no beneita.
Tranquil·litat...
La vida és dura,
jo la faig tova...
Doncs no t’enfadis,
jo no ho he fet,
passo els dies un poc distret...
Potser els somnis,
potser les flames,
potser ocells que no senten cames,
ja van volant...
Pel món gegant...
I si et perds
hi ha algú despert
que et vol cuidar,
indiferentment del que vulguis
o puguis donar...
No deixis mai d’estimar!!
Bon caminar!!

(8/2/2011)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: