Cercador
Vint nanoocurrències sobre UN LLAC. [text no creat amb IA]
Un relat de: Juan PalomoCom a complement del NanoRepte 1133 sobre UN RIU, convocat per SrGarcia el 01/05/2026, us brindo aquest extraordinari amb motiu de les 47.500 lectures, també amb un màxin de 25 paraules, que anomenaré NanoRepte 1133+.
Aigües tranquil·les.
Per l'absència d'ones, els llacs són preferits a la mar per practicar esquí aquàtic.
Aquil·les, protagonista de la Ilíada.
Tetis va submergir el seu fill Aquil·les a la llacuna Estígia, per dotar-lo de la immortalitat, però ho va fer agafant-lo pel taló dret...
Banyoles (1).
L'estany té xucladors profunds que, segons la creença popular, poden absorbir nedadors i embarcacions.
Banyoles (2).
Estava convençut que l'estany era artificial i es passà mitja vida capbussant-se els diumenges per veure si trobava el tap del desguàs.
Cal anar amb compte.
És perillós banyar-se en un embassament: tenen vàlvules de desguàs o turbines que, si s'obren, poden provocar forts corrents de succió que arrosseguen cap avall.
"Camí de sirga" (Jesús Moncada, 1988).
Novel·la dedicada al Poble Vell de Mequinensa, que fou anegat per la construcció del pantà de Riba-roja en 1969.
Canelles (Noguera / Ribagorça).
És el pantà més gran de Catalunya: té una extensió de 1.570 hectàrees i una capacitat de 680 metres cúbics.
"Creature from the Black Lagoon" (Jack Arnold, 1954).
Pel·lícula doblada al català com "La dona i el monstre": un humanoide amfibi prehistòric, que habita una llacuna negra, s'encapritxa de la protagonista (Julie Adams).
"El llac blau" (Randal Kleiser, 1980).
Un nen i una nena naufraguen en una illa del Pacífic. Va ser el llançament de Brooke Shields, que no tingué una carrera massa brillant.
En deien estany.
Els nens que es banyaven en aquella bassa que feia de safareig en deien estany, perquè no havien conegut una extensió d'aigua més gran.
Estany de Banyoles (1).
Amb una superfície de 113 ha i una profunditat mitjana de 15 m, no dóna per ser qualificat de llacuna.
Estany de Banyoles (2).
Malgrat les petites dimensions, l'estany i la seva conca lacustre són considerat com el conjunt càrstic més extens de la península Ibèrica.
Lancelot del Llac.
Fou un cavaller de la Taula Rodona, segons la llegenda artúrica i la matèria de Bretanya. Un dels enviats per recuperar el Sant Greal.
Lluís Llach.
En un recital a Verges, el 24/03/2007, va anunciar la fi de la seva carrera com a cantant, per dedicar-se exclusivament a la política.
Mala informació.
Com que era bon nedador, volgué donar la volta al llac fins a tornar al punt de partença. Però no era un llac.
Mars interiors.
S'anomenen així els llacs de gran extensió, sovint d'aigua salada. Exemples: mar Càspia, mar d'Aral i mar Morta (aigua salada).
Mitologia grega.
El riu Estigi era el límit natural que separava la terra del món dels morts. Segons Plató, el riu formava la llacuna Estígia en desembocar.
Raucs.
Construí un petit llac artificial perquè hi anessin a abeurar els ocells i el delectessin amb els seus cants, però només s'hi instal·laren granotes.
Retorn al passat.
Quan alguns embassaments baixen de nivell deixen veure les poblacions que foren anegades. És un espectacle alhora curiós i melangiós.
Sau + Susqueda + Pasteral.
Els pantans de Sau, Susqueda i el Pasteral formen un sistema d'embassaments que uneixen Osona i la Selva. El de Susqueda emmagatzema més aigua.
Aigües tranquil·les.
Per l'absència d'ones, els llacs són preferits a la mar per practicar esquí aquàtic.
Aquil·les, protagonista de la Ilíada.
Tetis va submergir el seu fill Aquil·les a la llacuna Estígia, per dotar-lo de la immortalitat, però ho va fer agafant-lo pel taló dret...
Banyoles (1).
L'estany té xucladors profunds que, segons la creença popular, poden absorbir nedadors i embarcacions.
Banyoles (2).
Estava convençut que l'estany era artificial i es passà mitja vida capbussant-se els diumenges per veure si trobava el tap del desguàs.
Cal anar amb compte.
És perillós banyar-se en un embassament: tenen vàlvules de desguàs o turbines que, si s'obren, poden provocar forts corrents de succió que arrosseguen cap avall.
"Camí de sirga" (Jesús Moncada, 1988).
Novel·la dedicada al Poble Vell de Mequinensa, que fou anegat per la construcció del pantà de Riba-roja en 1969.
Canelles (Noguera / Ribagorça).
És el pantà més gran de Catalunya: té una extensió de 1.570 hectàrees i una capacitat de 680 metres cúbics.
"Creature from the Black Lagoon" (Jack Arnold, 1954).
Pel·lícula doblada al català com "La dona i el monstre": un humanoide amfibi prehistòric, que habita una llacuna negra, s'encapritxa de la protagonista (Julie Adams).
"El llac blau" (Randal Kleiser, 1980).
Un nen i una nena naufraguen en una illa del Pacífic. Va ser el llançament de Brooke Shields, que no tingué una carrera massa brillant.
En deien estany.
Els nens que es banyaven en aquella bassa que feia de safareig en deien estany, perquè no havien conegut una extensió d'aigua més gran.
Estany de Banyoles (1).
Amb una superfície de 113 ha i una profunditat mitjana de 15 m, no dóna per ser qualificat de llacuna.
Estany de Banyoles (2).
Malgrat les petites dimensions, l'estany i la seva conca lacustre són considerat com el conjunt càrstic més extens de la península Ibèrica.
Lancelot del Llac.
Fou un cavaller de la Taula Rodona, segons la llegenda artúrica i la matèria de Bretanya. Un dels enviats per recuperar el Sant Greal.
Lluís Llach.
En un recital a Verges, el 24/03/2007, va anunciar la fi de la seva carrera com a cantant, per dedicar-se exclusivament a la política.
Mala informació.
Com que era bon nedador, volgué donar la volta al llac fins a tornar al punt de partença. Però no era un llac.
Mars interiors.
S'anomenen així els llacs de gran extensió, sovint d'aigua salada. Exemples: mar Càspia, mar d'Aral i mar Morta (aigua salada).
Mitologia grega.
El riu Estigi era el límit natural que separava la terra del món dels morts. Segons Plató, el riu formava la llacuna Estígia en desembocar.
Raucs.
Construí un petit llac artificial perquè hi anessin a abeurar els ocells i el delectessin amb els seus cants, però només s'hi instal·laren granotes.
Retorn al passat.
Quan alguns embassaments baixen de nivell deixen veure les poblacions que foren anegades. És un espectacle alhora curiós i melangiós.
Sau + Susqueda + Pasteral.
Els pantans de Sau, Susqueda i el Pasteral formen un sistema d'embassaments que uneixen Osona i la Selva. El de Susqueda emmagatzema més aigua.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Per a tots els gustos. [text no creat amb IA]
- L'ou com balla. [text no creat amb IA]
- La vocal neutra a Barçalona. [text no creat amb IA]
- Els sons vocàlics. [text no creat amb IA]
- Els pakis. [text no creat amb IA]
- Dona de perfil. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre NEDAR. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre ESTRANY. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre CONNEXIÓ / DESCONNEXIÓ. [text no creat amb IA]
- "Coca-Cola, deliciosa i refrescant". [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre MOLLA. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre JOIA. [text no creat amb IA]
- Sabatilles esportives.
- Vint nanoocurrències sobre EL/LA MAR. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre UN LLAC. [text no creat amb IA]

