VII. La inconsciència de l’existència. Dolor, Plaer

53. Aquest aglomerat de molècules que és el Jo , i la necessitat d’actuar forçosament tots els elements plegats , coordinats i sota una aparença única , es manté sota el control del Dolor i el Plaer . El Dolor l’advertència que hi ha una part, una funció del Jo , agredida , malmesa , un dany , que necessita i exigeix una intervenció especial i conscient de tots els elements del Jo. El Dolor impedeix realitzar altres funcions i col·loca el sistema nerviós en estat d’alarma: mal, dolor , suplici, sofriment, dany.
54.El Plaer , la recompensa que també tot ho tapa i reafirma al Jo com un tot coherent ordenat , satisfet . Tot OK.
55. El Dolor avisa que alguna cosa no funciona i pot repercutir sobre part o tots els elements del Jo . Reclama una intervenció , una reacció .Els sistemes de detenció centrats en el funcionament del cos del Jo no permeten reflexionar sobre el motiu més enllà de la percepció sensorial immediata i concreta en una part del cos de l’agressió , amenaça externa , mal funcionament intern.
56.El Dolor forma part del sistema de supervivència del Jo com un tot i amb la funció de mantenir totes les funcions biològiques en ordre. .
57. La força reparadora del Dolor , l’avís de una mal funció, el Jo l’utilitza també contra altres Jos per defensar-se i protegir la seva integritat en perill per la intervenció, de vegades la mera presencia , i ja sigui real o sentida d’altres Jos .
58. Coneixem els mecanismes del dolor provocat externament . Coneixem els mecanismes de provocar la por al dolor per l’amenaça .Coneixem els mecanismes de l’assumpció del exercici del dolor – crueltat- com a eina de superioritat de un Jo sobre altre Jo. Dins del context de l’essència atòmica molecular del Jo , el Dolor assegura la supervivència individual .
59. El Dolor és essencial per la continuïtat de l’estructura social , al anar lligat amb el exercici del poder i la violència que el manté . Així hem arribat a on som.
60, El Plaer , sentir-se be , no sentir el dolor ni el cos com un límit ;anular el mal gust , ensucrar-se és la retribució per acceptar la complexitat i funció del cos i que el Jo ho accepti com imprescindible i necessari per evitar l’auto destrucció.
61. El Plaer , recompensa real , efímera i tapadora de això que som i podem arribar a ser .Socialment instrument per mantenir la cohesió ordenada/subordinada,
62. El mecanisme de Dolor /Plaer , és l’instrument de submissió dels Jos/massa i la manera de obligar-los a actuar i accepta qualsevol situació. La justificació cultural , les teories és l’embolcall .
63 . Tan el dolor com el plaer son experiències individuals del Jo , inevitables formadors dels comportaments individuals i projectables cap a altre Jos com a premi o càstig. Poden ser reals o creïbles i assumibles com a provables depenent de la conducta del Jo. Tots dos són frontera i control del Jo , que l’obliga i l’impedeix raonar i actuar per altres criteris.
64. El Dolor i el Plaer cohesionen la comunitat dels jo . Estableixen lligams de participació i de organització : submissió, igualtat , poder, superioritat , inferioritat.
65. L’acceptació , fe, del control del Dolor i el Plaer per uns Jos , directament en les persones i en les normes de conducte són el lligam essencial de la societat dels Jos.