Vet-ho aquí

Un relat de: Jam Malson
És per no tocar ni quarts ni hores,
o per sadomasoquisme nadalenc,
que us parlaré d’una església rònega
i de l’antic cloquer on penjada hi resta
una grossa campana sense batall,
vella i pesada, basta i freda,
de gràcia estètica del tot mancada
i negada per fer ni espurna de pena
—una campana de merda, vet-ho aquí.
Ferralla seria si d’uns anys ençà
no fes nom d’una sonoritat i efecte,
de generació miraculosa, diuen,
que així que el so s’estén per l’aire
esdevé crida que tenalla tota oïda.
Llavors, a pas de divina obediència,
la gent frisa per pujar a l’antic cloquer,
plantar-se davant la vella campana
i, com lliurant-se a un ritual primitiu,
adorar-la tocant-la a cops de cap
—així és tal com l’adoren, a cabotades,
piquen el metall purificador amb el front
com martells en una enclusa celestial.

Des d’aquell famós flautista d’Hamelín
que no es feia tant de rebombori.
Les processons són llargues i diàries,
tothom vol adorar la vella campana;
un prec humil i un bon cop de cap.
Vista l’existència de tan febril activitat,
l’autoritat eclesiàstica fort que barrina
de com fer pagar una mòdica voluntat
—per a restaurar l’església, és clar.
Però tot i que la corrua dura tot l’any,
quan el zel devot es tensa de debò
és pels darrers dies de desembre.
Arreu la gent vinga amunt i avall.
És pel fred, diuen les veus titil·lants;
mentre altres remuguen que és per fe.
Tothom va de divina obediència.
Tothom frisa per pujar a l’antic cloquer.
Tothom vol deixar-hi la pell del front.
I jo, sord com una tàpia, faig càbales
de quina serà la testa guillada d’enguany
que s’esberlarà mal entestada en tocar
les dotze campanades de cap d’any.

Comentaris

  • És sublim.[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 12-01-2021 | Valoració: 10

    M'agrada molt com crees simbòlicament una protesta contra el nadal, l'església i l'arrossec de la gent que viu en la misèria.


    Sergi

  • En resposta al comentari “No sabem qui ets...”[Ofensiu]
    Jam Malson | 30-12-2020

    És impossible que el jurat d'un concurs literari faci aquesta mena de comentaris.

  • No sabem qui ets...[Ofensiu]
    Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio | 29-12-2020 | Valoració: 5

    ...ni, ara mateix, ens interessa.

    Però dir que els nostres comentaris són ofensius, quan estem ajudant a millorar un relat mal escrit, és de poca-soltes, i tu sembla que ho ets.

    El primer paràgraf del relat comentat no s'aguanta per enlloc, i hem intentat ser suaus en dir-li. Que una idea sigui bona, cosa que no discutim, però que en el relat està mal desenvolupada, no dona peu a què estigui ben escrita.

    Qualsevol comentari que es faci amb aquest perfil és de la comissió del concurs, agradi o no, els fem per millorar. Si a tu t'agrada enganyar a la gent, per tu faràs. A nosaltres no ens cal anar dient allò que no és.

    Quan un escriu "retardats del xip" no és que no vulgui dir-ho, ja ho has dit.
    Nosaltres no caurem en la teva barroeria coneguda jam.

    Esperem que entenguis que no ens cal enganyar a ningú, les nostres aportacions són per sumar. La teva ha estat per menystenir la feina d'unes persones que sols volen dinamitzar la pàgina en positiu. Si ets capaç d'ajudar, ajuda.

    Esperem les teves disculpes. Gràcies i fins a una altra.

    Tanquem aquí la nostra aportació al teu relat.

  • EL FLAUTISTA D'HAMELÍN [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-12-2020 | Valoració: 10


    Hola Jam:

    La campana de merda, que defeneixes està en un lloc primordial, davant del "Flautista d'Hamelín". Si toca les campanes, les dotze, enguany, encara que faces "càbales"... ja ja ja ja ja...
    Un humor molt bé i seriós...
    No copse molt bé, el seu humor... je je...

    Saluts...
    PERLA DE VELLUT

Valoració mitja: 8.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

248 Relats

311 Comentaris

148306 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!



SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************



PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.



1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017
--------------- de 2021

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.



I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.



Si ens volem lliures, fem-ho! #MakeAMove