Vespes velutines

Amb els seus flamants noms en llatí, el nou jardí botànic, espectacular, amb un munt d’inscripcions i d’explicacions, ens té impressionades quan el sobrevolem. Com a bones abelles que som, per a totes nosaltres constitueix un fascinant paradís verd, florit, plenament primaveral.

L’avinguda principal, acolorida i aromàtica, ens apareix com l’avantsala plena a vessar de racons plens de plantes, arbres i arbustos, transportar-nos cap a la felicitat del bon temps. Per fi gaudirem de dies més llargs i lluminosos, voletejant amunt i avall, cada jorn uns minuts més, cosa que constitueix una agradable perspectiva de futur per a la exquisida producció de mel de la nostra colònia.

Llàstima de les vespes carnisseres asiàtiques. Ens han atacat de sobte. Cruelment. Com un exèrcit de drons, desplegant una coreografia contemporània espectacular, quasi bé cinematogràfica. No les havíem vist ni de bon tros.

I, des de llavors, hem perdut la majoria de companyes i les que hem sobreviscut estem refent-nos-en, interioritzant el dolor que ens suposa veure morir les nostres amigues. Les vespes ens han deixat esmaperdudes i les supervivents ens veiem obligades a reorganitzar les nostres funcions.

No podem defallir.

Ara, treballadores incansables i resilients com som, només somiem en tornar al jardí. Quan ens donin l'alta del dispensari on estem recuperant-nos. Mentrestant fem exercicis d’ales, amb el nostre fisioterapeuta, un borinot-colibrí la mar de musculós. És una espècie que no coneixíem. Ens ha dit que està transitant, que va néixer borinot però vol ser colibrí. Anem escalfant les nostres ales sota la seva experta supervisió, per quan tornem a alçar el vol. Tornarem a ser una bona colònia i produirem una esplèndida i aromàtica mel de flors, novament.

Serà ben aviat.