VERTIGEN

Un relat de: Eula Ferma

I en deixar Lisboa, la tardor ja estava molt avançada. La prudència vestida de desengany, m’aconsellà desfer el camí cap a casa. Després de quatre jornades mancades d’esperit, de gràcia i de sal, vàrem tornar a les nostres viles de sortida. Sortir és bo perquè t’adones que com a casa, enlloc, especialment quan tornes amb l’ànima arrugada i la motxilla atapeïda de pensaments agres, salats, dolços i umami també: La felicitat és una marca comercial.

Allà, fora de la nostra rutina, vaig veure que no tenia més camí per fer amb tu, i de la mateixa manera que et vas instal·lar en la meva vida, sense fer gaire soroll, a poc a poc, suaument, en vas sortir.

Em vas fer pujar amunt, molt amunt, i encara no sé com baixar a peu pla. Si vull la lluna, ja me la procuraré.

Ara, ja sé que és el vertigen.

Comentaris

  • La felicitat ve empaquetada[Ofensiu]
    Eula Ferma | 09-09-2021

    Avui dia sembla ens han venut que la felicitat ve per Amazon, El Corte Inglés, etc.
    És la meva modesta opinió, ja que sembla que si no tenim l'últim model de mòbil, d'ordinador, de cotxe, tv de plasma super plafff, etc. la felicitat s'allunya de nosaltres, i és ben al contrari, quan arribem a pensar més en el que tenim que no pas en tot allè que no tenim, potser, i només potser, la felicitat la tenim més prop.

    Gràcies per llegir-me i opinar.

    Salutacions

  • vertigen[Ofensiu]
    Atlantis | 08-09-2021

    Ben explicades les sensacions i el desengany. Sí, dona vertigen.
    “La felicitat és una marca comercial”?.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Eula Ferma

4 Relats

9 Comentaris

229 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00