Vanitats fugisseres

Una i altre vegada
tornava la fugisseressa.

Tot era fugaç i estantís.

Amb afany volia retenir-la,
conquerir-la per sempre més,
que no s'escapolís.

Però aquella volença escuada i fallida
Pas Enfrenava el refús.
ni el càstig de l'evanescència.


I que passatgera era la vida.

Com fugissera la mort.

Com fugaç l'instant.



El moment s'escolava entre els dits
i els records, gestes i instants
es desfilagarsaven en silenci


Aquell xiscle esfereïdor lliscant en la foscor
escapat d'un cos ert corruptible
d'un esclat de frisances, enganys i consciències,
també s'esvaïa, indiferent, a discrets embornals cimbells

En l'època i moment de l'intangibilitat fugaç
aquest es resistia i negava a deperir



Eternitzar l’efimeritat. Era el gran repte.

De no ser ja més un perenne escapis esquiu
desendint-sar-s'hi del no-res-tot.

Aquell intens insubornable defugir constant esvaïdor silent reisilent



Però al mig de la fina fosca neix un desig..........


Pren volada. Transfigura't.

Muta a un sòlid efímer.
Sabent i fent del llampec pas,
un serrallet fort, etern i ablamat.

Gaudeix de l'instant impalpable constant etern.
Invicte reïx de suares de plenitud
de brins daurats d'adés,
i en la teva pleta, el summunt fes



I Si la vida és un floquet,
brilla intens en la fulgurant devallada

I si realment un guspireix,
un resplendir sublim en l'enlairada