Vanderlei Cordeiro de Lima

Vanderlei Cordeiro de Lima

Per als atletes i els aficionats, la marató olímpica té un valor afegit a totes les altres; es fa un cop cada quatre anys i tanca les olimpíades. La de les Olimpíades d’Atenes del 2004 encara tenien una mica més de valor, perquè es tracta de la ciutat, on va néixer l’esperit olímpic de l’antiguitat i on van fer la primera olimpíada moderna.
També tenien un valor especial per a Vanderlei Cordeiro de Lima. És una persona, a la qual el fet de córrer li havia canviat la vida. En origen era el que al brasil coneixen com un Boia Fria; un treballador agrícola que es mou segons la feina i que en fa per un plat de mongetes amb arròs.

Vanderlei havia pogut sortir del proletariat agrícola brasiler gràcies a l’atletisme. Quan van arribar les olimpíades d’Atenes, Vanderlei era un corredor experimentat amb un palmarès amb dues medalles d’or als Jocs Panamericans i participacions als Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996 i del 2000 a Sidney.

Amb trenta-cinc anys, la marató d’Atenes era la seva última gran oportunitat i va sortir a donar-ho tot. Al quilòmetre deu ja se’l va començar a veure, als quinze anava amb els tres primers, al vint es va prendre un gel i es va començar a destacar, als vint-i-cinc quilòmetres duia un clar avantatge sobre un grup encapçalat per Paul Torgal de Kènia i l’italià Stefano Baldini. Corria amb molta seguretat, quan un home vestit de manera extravagant va sortir del mig del públic i el va empènyer fora de la carretera amb l’ànim d’impedir-li continuar. Llavors, un ciutadà grec, Polyvios Kossivas, va poder anul·lar l’agressor i va ajudar Vanderlei a aixecar-se i continuar. Vanderlei va arribar a l’estadi olímpic sense ressentiment i va aconseguir la medalla de bronze.

Com que no podia canviar les coses, el Comitè Olímpic Internacional li va atorgar la medalla Pierre de Coubertin. Al Brasil es va convertir en un mite de tal magnitud que el 2016 el van escollir per encendre el peveter olímpic a Rio de Janeiro.