Vallfogona cantonada Torrijos

Un relat de: aleshores
Sóc a Vallfogona, al carrer, no al poble,
i baixo per Torrijos l'hora en què el sol
no ha enfilar encara aquest indret.
L'aire és tebi o gairebé calent
aquest 16 de novembre de 2024.

Em meravella de veure l'infant d'uns dos anys
que segueix amb tota la fe al seu pare
i s'asseu a la seva vora com ell en un graó
i diposita la seva ma sobre la cama paterna
per tal mantenir el contacte físic
i esclar!, visual amb ell.

Que potser no hem deixat mai d'esperar,
de ser eternament aquests infants?

Comentaris

  • Reflexió [Ofensiu]
    Xavier Valeri Coromí | 11-12-2024 | Valoració: 10

    L'autor s'ha inspirat en una escena molt tendre. Per fer una petita poesia que és un cant a la infantesa que tot just comença. Molt bo, per a mi.

  • Infantesa[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 26-11-2024

    La innocència d'un infant és un regal que a molts ens agradaria recuperar.
    Un bonic entorn i un missatge preciós.
    Salutacions aleshores.
    Rosa.

  • Infantesa[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 26-11-2024

    La innocència d'un infant és un regal que a molts ens agradaria recuperar.
    Un bonic entorn i un missatge preciós.
    Salutacions aleshores.
    Rosa.

  • Recordant...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 24-11-2024 | Valoració: 10

    Aquest poble de Vallfogona, i com descrius l'infant que té molt bona fe en son pare.
    Preciós poema de la melangia del xiquet.
    Molt bon plantejat.
    Et comente que dos poemes al dia, això no està molt bé. Ahir ja et vaig comentar un poema i hui aquest. No sé per què ho fas així. Hauries de separar-los alguns dies més i tindries més comentaris i més lectures.

    Cordialment.

  • Confiança[Ofensiu]
    SrGarcia | 24-11-2024

    Una poesia senzilla per a una reflexió profunda. Un bon observador de la vida al carrer, de la tendresa i la fe amb què un nen confia en son pare.
    La clau és al final, tots, per molts anys que hagin passat, tenim el cor del nen, necessitem algú en qui confiar.

  • bonic[Ofensiu]
    Atlantis | 24-11-2024

    un poema senzill pero amb un final molt bonic. La descripció porta a aquest final, a l'enyorança i al desig d'unes mans.