V. La inconsciència de la existència

V Jo. La inconsciència de la existència (continuació)

39.Amnesia . Aquesta realitat essencial del jo, el comú denominador de les partícules base , substància , dirien els antics filòsofs, de l’existència no la tenim present ni condiciona la visió del mon i la conducta del jo , Tan li fa que un grup d’àtoms portin vestits( també només àtoms ) siguin , foc , aigua o vent i totes les combinacions que percebem com a diferents i moltes vegades úniques; siguin vips, estrelles , influencers . En aquest Planeta tot és/son àtoms/molècules , la vida en un equilibri que trontolla.
40.Els principis físics i químics de l’estructura de la matèria /energia que han portat al desenvolupament tecnològic que impregna tota la civilització des de el menjar al smartphone passant per moltíssims etcèteres , no forma part ni pot formar part de les creences, filosofies, histories, morals , ètiques i estètiques dels jos. Aquest coneixement fonamental per l’evolució i la supervivència de l’espècie humana , que només som un grapat de partícules en un Univers de les mateixes partícules no pinta res . Amnèsia total .
41. La declaració del jo com “portador de valors eterns” , amb una anima o esperit , es la justificació de la civilització; la del jo com a rei de la creació és el mecanisme que ha assegurat la evolució tecnològica i totes les revolucions . Les molècules no fan revolucions ni inventen. Els jos sí que ho han fet, fins que el coneixement posa en perill aquest projecte evolutiu en un petit lloc en l’Univers quan el jo assumeix el que es (molècules ) i que no sap cap on va .
La solució ha estat l’amnèsia i la substitució del coneixement per una fe , creences i dependències de un entorn , espai limitat ( un mon) .
42. El començament de la existència i evolució del jo al planeta terra esta fonamentada en el Sol ( no cal arribar al Big Bang) que bombardeja tot l’entorn amb energia . L’energia solar l’absorbeixen les plantes , i els jos l'absorbeixen a través de les plantes i altres animals, transformada temporalment en matèria , que a la seva vegada se li pot treure l’energia . Energia i matèria son variants , diuen . La transferència d'energia es imprescindibles pel manteniment del jo i que aquest pugui actuar planificat o no.
43. La procreació és un instrument necessari per la continuïtat de la informació i saber. L’espècie humana dels jos , no ha de començar cada vegada en cada naixement només amb la informació genètica actualitzada , en cada individu , com una planta i inclús un animal . L’espècie humana pot acumular saber i transmetre’l externament ,com ha estat fent des de que el jo es va poder intercomunicar i intercanviar coneixements . Al millorar els mitjans de comunicació, (parla, escriptura, telecomunicació) i la forma de conservar i transmetre el saber (parlat, escrit , digitalitzat) ja no feia falta tornar a començar des de el començament , ni es depenia de interpretacions dels intermediaris transmissors de la informació.
44. Fins que la societat no ha tingut solucionat la supervivència quotidiana majoritària , l'accés , el repartiment i l'adequació a cada circumstància del jo han passat milions d’anys . I en aquests milions de anys , el jo ha creat la seva imatge de persona amb un destí , una personalitat , una identitat, que es justifica per la creença que som més i diferents del grapat d’àtoms . Fascinant .
45. La dinàmica de la temporalitat dels jos necessita un sistema de continuïtat i permanència del saber substituint uns jos - que tots tenen-tenim , desgast, amb pèrdua de capacitat i en procés de desintegració per altres jo frescos amb tot la capacitat energètica i amb capacitat de incorporar el que els jos anteriors evolutivament han assolit.
46. Primer la procreació i amb el motor del sexe que assegura la continuïtat de els jos ja estructures i estables : la família .
Després la cohesió de tots els jos , que de fet son el mateix, en una estructura societària amb instruments de comunicació, el llenguatge, i amb paràmetres i formes assumibles per els jos en grups cohesionats: idiomes; la cohesió de molts jos per el lloc ; la acceptació de unes normes , creences . Uns universals com el sistema econòmic monetari i les creences , que encara que siguin deus o valors diferents la finalitat és la mateix ; altres localitzats en un lloc , espai i forma. , . a les aficions , religions, cultures de masses .
47. L’estructura de la multitud dels jos, idèntics estructuralment , i diferents funcionalment , amb especialitzacions i coordinació vertical ha estat el que ha possibilitat l’evolució i supervivència de la espècie.
48. Es la civilització que justifica i dona sentit al jo , sense haver de preguntar més enllà . S’accepta el que s’és i on s’és , i ja està .S’accepta , el diner, amb interessos, crèdits , inflació etc , i ja està ; s’accepta la fe i les convencions de conducta , i ja està .
49. Tots són mitjans de cohesió i que han permès el desenvolupament i profunditzar els saber i el coneixement acceptant que són la causa i finalitat de l’existència. També ham impedit acceptar i assumir que nomes som un grapat de àtoms /molècules, temporalment estables en una forma concreta . Es el que ocupa l’horitzó quotidià del jo, viure per simplement viure. També el punt de partida de les justificacions per seguir vivint cada u dins del seu “mon” , cada moment en un “mon” .L’economista ho veu i viu amb les ulleres del diner , consum, producció; el music amb els auriculars de la musica , el so , l’harmonia i l’acceptació per els altre jos ( massa); l’esportista del seu cos sa i musculat; el religiós de el fi i la recompensa més enllà; el addicte amb el plaer urgent i irrenunciable ... , i així tothom, cada finalitat per separat o barrejat , ara una ara una altre .
50. Sabent el que som i que ho som gracies a aquestes infraestructures socials que acceptem com indubtables, essencials i immutables , col·locar-se mentalment fora d’elles i simplement contemplar-les , pot resultar catatònic.