Urbo vortoj, la ciutat de les paraules

Un relat de: Antoni Garcia Iranzo

Llibertat vivia al Barri Substantiu, a un petit i còmode apartament d´Urbo-vortoj,
la ciutat on les paraules habiten però no s´eviten.
El seu somrís era fet a còpia de petits desitjos i retalls de futur.
Enamorava de bell antuvi.
Tenia uns ulls enormes, saludables, acolorits i vigorosos.
La seva bellesa era descomunal.

El sol fet de veure-la transmetia energia, impressionava, de fet totes les paraules veïnes se´n delien per saludar-la cada dia i sentir, notar frec a frec la seva esma, a la porteria, al forn de pa, allà on fos.
Se´n sentien prou ufanes de ser amigues seves.

Però aquells dies Llibertat jeia confosa, un pèl atordida, no entenia res.
De tant en tant comentava aquest neguit seu amb Democràcia i Convivència,
dues de les seves companyes més properes i preuades.
Elles també tenien darrerament unes sensacions una mica angunioses.

Els humans pels quals treballaven estaven darrerament massa eixalabrats i feien servir les paraules d´una manera força dolosa, les utilitzaven com a mitjà per aconseguir altres finalitats que no tenien res a veure amb el seu significat original.
Les prostituien.
Llibertat havia treballat de valent, ella i totes ses companyes es mereixien quelcom més digne.

A l´endemà de La Gran Revetlla dels Significats, Llibertat babejava migdiadant en front del televisor, havia descansat molt poc la nit anterior.
En un lleugeríssim obrir d´ulls, va poder entreveure al programa d´entretaula que estaven emetent en aquells moments l´agre imatge d´uns èssers del sector polític humà més feixistoide xisclant,esbojarrats, amb una follia fora-mida:

-Llibertat, llibertat, llibertat o comunisme!

Aquell encisador rostre, aquella eclosió impressionant de bellesa i harmonia.
de cop i volta, enfurismat, es va enlletgir per la indignació.

A l´endemà, a l´assemblea de paraules, Llibertat va apel·lar ardentment a
revoltar-se contra els humans mitjançant una vaga general de paraules i acepcions.


Antoni Garcia Iranzo 24 de juny 2021 16: 49
https://www.amazon.com/POEMARI-INCONCRET.../dp/8412000986

Comentaris

  • Paraules i el seu significat[Ofensiu]
    Prou bé | 31-07-2021 | Valoració: 10

    Mira, saps què? Senzillament un relat genial. En la idea, en la construcció, en el desenvolupament i en el final. Però per sobre de tot en la utilització que fas de les paraules. Crec que llegiré tot el que escriguis. I com que ets nou aquí, malgrat que ara no puntuem gaire et poso un 10 .

  • Identitat Inedita | 29-07-2021

    Un esquarterament magnífic d'una dolorosa realitat.
    M'apunto a la vaga dels mots.
    En treure'nm res?
    Abraçades

  • Urbo vortoj[Ofensiu]
    Inesencu | 27-07-2021 | Valoració: 10

    Magnific relat. Gránulon.

  • Moltes gràCIES[Ofensiu]
    Antoni Garcia Iranzo | 27-07-2021 | Valoració: 10

    moltíssimes gràcies.. !

  • Vivim temps difícils[Ofensiu]
    Fulla de xiprer | 27-07-2021 | Valoració: 10

    Ai, el discurs polític! Que n'ha arribat a fer de grosses, amb les paraules... Quin relat tan al·legòric i corprenedor, quina manera més creativa de fer arribar el sentiment d'impotència davant el joc fred de la política amb el llenguatge. Un plaer llegir-te!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antoni Garcia Iranzo

Antoni Garcia Iranzo

10 Relats

41 Comentaris

1861 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Antoni Garcia Iranzo
Barcelona
antonigarcia69@yahoo.com

Antoni Garcia Iranzo va nèixer a Sant Andreu, Barcelona, l´any 1960.
Tota la vida ha viscut a Nou Barris. És cantautor i poeta, tot i que darrerament
s´ha endinsat massa perillosament dins el món del relat.
Com a cantautor de batalla ha recorregut mitja Catalunya.
També és compositor d´un fotimer de sintonies.
El seu primer recull de poemes, en llengua castellana,
Barcelona y despeinado, data de l´any 1978.
Més tard, incorporaria la llengua catalana a la seva manera de fer.
Breu currículum creatiu:
-El mar siempre comienza 1982 (poemari col·lectiu) català i castellà
Autoedició
Després d´un llarg parèntesi va publicar el seu Cd de cançons Camacu!! 2010
I més tard poesia a reculls com:

-En la senda de Orfeo Editorial Comte d´Aure 2018
-Brossa de Foc Editorial Descontrol 2019
-Varies publicacions de tipus solidari
Finalment el seu poemari
-Poemari Inconcret Editorial Comte d´Aure 2019
Ha publicat també online:
-Poemari dispers 2020
-Cinc peces per a guitarra 2020

Col·labora habitualment amb revistes i publicacions com ara
Òrbites existencials, Viladecans, Punt de trobada, Aràcia, etc.
L´any passat va fer la primera exposició de la seva obra gràfica
a l´Ateneu Llibertari de Gràcia:

Acaba d´enllestir el seu darrer projecte, Relatari caòtic es diu,
i es disposa al seu foment.