Unint vols

Si el relat sorprén, també sorprén que, en acabat de llegir-lo et quedis una mica desconcertat, sobretot en el moment actual de crisi climàtica, espècies invasores... Un relat a frec de l'acudit, amb un lleu rerefons de denúncia.

podrien ser ànimes, l'amor no coneix de formes. Enhorabona!

Em quede amb aquesta frase, a pesar que té moltes metàfores darrere una altra. L'amor etern, ho esperes amb impaciència. Vols la teua au bessona. I des d'Austràlia l'esperes.
Espere haver raonat aquest relat teu, que m'ha encantat llegir-lo.
T'espere, quan pugues pujar tu també...

Enhorabona, Magda.

Una abraçada.

Un relat ben poètic, ple de metàfores i imatges que deixen entreveure alguna cosa més. A volar, doncs! Una abraçada.

Aleix

Mal rabio si ho entenc.

He pogut treure'n això:

Una declaració molt bonica i plena de metàfores! Unes paraules que respiren amor i compromís, amb una imatge tan potent i evocadora del vol compartit com a símbol de la unió i la llibertat alhora.

És meravellós com descrius el desig de ser junts en un espai immens, amb la natura com a escenari perfecte per a aquest amor.

Si tot va com esperes, segur que podreu volar plegats, amb les ales ben esteses cap a un futur compartit.

no importa si l'amor és autèntic. El desig de volar plegats, ho pot tot.

Molt bonic Magda, i gràcies pels teus comentaris.

Una abraçada.

Rosa.