una visió de quelcom indefinible i inabastable...

Un relat de: silvia_peratallada

És l'asfalt
és la sorra
és la fulla
que cau.
és el cartell
de l'autopista
és el llibre
de la lleixa
és la cançó
que no em deixa
és un nom
és la bandera
són uns colors
i unes idees
pintades a una paret
sang i pedra
Són més noms
moltes assamblees
locals
i masses festes
som joves
i altres no tant
som un poble
Països Catalans.

Comentaris

  • Formidable[Ofensiu]
    Jordi Hill Montes | 16-11-2005

    trobo genials les ultimes 100000 paraules que has inscrit en la nostra ment a cop de vers, formidable!!
    Salut i una abraçada.

  • salut![Ofensiu]
    instants | 14-11-2005

    Jo no em semto dels països catalans... perquè no els entenc... i ho provo, però no hi ha manera, sencillament no entenc la pobresa esquitxada de banderes...

    Salut i revolta!

    PAu

  • Casa nostra[Ofensiu]
    jmgg | 14-11-2005

    Terra ?
    La nostra
    Es molt senzill

    Endavant i república



    Josep Mª

  • cassigall blau | 13-11-2005 | Valoració: 10

    SOM!

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

581711 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com