Una carta al Fran.

Un relat de: Sandra Nieto
Estimat Fran:

Espantada de tot em refugio en tu. Tinc fe en la millora humà, en la vida futura, en la utilitat de la virtut, i en tu.
No t’expressaré res que ja no sàpigues, res que no hagis vist, res de no t'hagis adonat. És trist viure en un món on l'aparença val més que la personalitat, aquesta és la crua realitat, bé per tu si la vols acceptar, la veritat és que no es pot modificar.

No intentis canviar la gent perquè la societat no vagi a pitjor, estem a Espanya, ¡si Espanya ja és la millor! Perquè modificar alguna cosa que ja està perfecte, no? Doncs no. Perquè Espanya és una merda, no és normal que per una societat, persones que valen de veritat, ho hagin d'estar passant malament. Dóna vergonya, no poder ser lliure perquè ja et prenen com un estrany, no facis els teus costums perquè per a ells faràs un pecat, si ets home no t'expressis o ja ets homosexual, compte amb el que diguis o facis perquè després ho passaràs fatal. No siguis com tu vulguis ser, aquí, si ets nen preocupa't a portar els pantalons per sota del cul, deixa malament als professors que això queda molt bé amb els teus pintes de xulo, i vacil•la de les bambes que et van comprar per treure al examen un u, i així, ho faràs bé, perquè els altres es parteixen, amb tu el cul. Si es riuen de tu, però no amb tu, tingues paciència a la sortida li pegues amb el teu grup. Però sobretot, aparenta ser masclista, homòfob i racista, encara que la segona d'aquestes no tinguis ni idea del que significa.
Si ets nena vesteix-te tota de lleopard, amb minifaldilla, per excitar al sexe oposat i després poder dir que tots els homes són uns porcs. Amaga teu rostre darrera de la pintura, fes cas als altres com una criatura. Odies els detalls que et fan ser persona, fuma't un porro perquè t’elimini una última neurona, ja que has decidit que, a partir d'ara, la societat, parlarà per tu, ja que, no ets capaç de sortir de les modes , aquelles que et fan semblar "grossa". No ets capaç de mirar a l'interior de cada persona. No ets capaç d'acceptar que ha arribat la teva derrota. No ets capaç d'expressar que tens por del que t'hagis d'afrontar en un futur, per això intentes evitar les situacions sense treballar dur.

Però en els dos casos tampoc hi ha molta diferència, el que està ben vist ara és ser el més idiota, "Per a què vaig a estudiar, si per ser mosso, més tard, me'n vaig a formar? És una bona idea que m'acabo de plantejar ". La roda va ser una bona idea, la relativitat va ser una bona idea. Lo teu és una conjectura i va acabar fatal. Prou de conjectures i atura't a buscar l'única veritat, us servirà de molt ser així? O només perquè aquí us ho passeu bé i, en un futur, per allà, estigueu sense poder existir.

Encara que segur que hi ha persones amb cap, que valen de veritat, d'aquelles que lluiten pel que és diferent, que només tenen en ment la seva personalitat i els és igual que els altres ho vulguin canviar, perquè saben mai no ho aconseguiran. Els que no utilitzen la seva intel•ligència per fer el mal, que sempre van amb bones intencions i sempre intenten ajudar. Entre elles ... sí! Si us plau! ¡És clar! Ets el millor, Fran! No sé quantes vegades m'has fet tocar el cel, ets diferent, fantàstic, vals un imperi. Persisteix el teu record, el record de com m'has fet sentir al teu costat. No em penedeixo d'haver canviat, me n'alegro, sobretot, perquè ho he fet al teu costat, has estat la brúixola que m'ha guiat o millor dit: la que m'està guiant. Perquè, espero, que si parlo de tu, mai sigui en passat. Ets de les poques persones que no vull perdre, per això et vull cada dia atendre, parlar amb tu ja forma part de la meva rutina, penso en tu dia a dia, tu, formes part de la meva vida. Odio veure't ratllat, ignora el passat i, sobretot, gaudeix del present, ignora a les persones que no et saben comprendre i gaudeix amb les que et valoren i les que volen aprendre, ignora els mals rotllos que el teu treball conté i gaudeix del lloc d'on mores sent feliç amb les coses que et diverteixen. Si sents que les coses van malament, camufla't en aquesta ciència, la que és especial, aquesta que ens ajuda expressar algun sentiment quan no tenim paraules per expressar-ho.

Ets increïble, Fran ... ets millor.

-“T’estimo”

Sandra Nieto.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: