Una cançó "d'amich" catalano-provensal.

Què bonic que és aquest poema! Gràcies mistika! Pensar que és tan antic i en provensal el fa més especial.
Me'l guardo per anar-lo rellegint!

Hola Mísitica.
Comento el poema i després el motiu principal pel qual t'escric.
Què estudies o has estudiat? Batxillerat Humanístic, no?, per fer Literatura Catalana?
jo també ho estic fent, i tot just acabo de començar primer, però ja fa temps que tinc un peu a les humanitats!
M'encanta tot el que hi estigui relacionat, i per això ho faig. D'autors antics, en tinc uns quants que ens són els meus , diguem-ne ídols. Alguns m'atrauren per com escriuren -que és el principal-, molts per la manrera com me'ls presenten les profes, id 'altres pel que diuen, potser perqùe m'hi identifico. Sembla mentida qeu després de tant de temps, el tema de l'amor encara se senti igual, axiò no canviarà mai!
Està molt bé que t'atreveixis a retocar poemes amb tanta importància literària i històrica! jo no em veuria en cor...

Passo a la segona part:

m'he enrecordat de tu gràcies al comentari qeu m'has fet de "pura xafarderia"... i aquí és on realment me n'adono qeu la resta de poemes qe escric que parlen de motes situacions meves personals, com qe són tant íntimes, només els entenc jo (i potser ho entendira la persona a qui realment van dirigides, si ho llegís) i per això no rebo comentaris. Bé, les coses són així.

M'agradaria poder comunicar-te potser, quelcom més, així, qeu si tu ho vols, m'ho pots expressar enviant alguna cosa a giselacolell@gmail.com o passa'm alguna adreça teva.
Tant sols si ho vols.

moltes gràcies!
MoLi

aquests poemes en català medieval m'encanten, em semblen enriquidors i una pena que no els sapiguem apreciar més. Gràcies per compartir-lo.
I gràcies pel teu comentari, amiga, jo també em sento molt a prop teu. Quant la diferència d'edat, he pogut comprovar que no és tan important. El que compta és tenir ganes de comunicar-se i de fer-se amics.
Un petó i una abraçada molt forta
Gloria