Un zumzeig llunyà

Un zumzeig llunyà el desperta de la somnolència provocada per la debilitat i el desànim. Estira el coll per mirar, però la gana li provoca neguit. Tensa els músculs de l'abdomen i s'empassa una mica de saliva. Unes línies horitzontals negres es marquen en el cel, van de dalt a baix en fileres de sis o set. Semblen avions antics, però són drons que s'acosten a gran velocitat. Com un animal perseguit, mira a la dreta i a l'esquerra per amagar-se. Comença un espetegar continu de canons i metralladores; xiulen els míssils! Passen uns instants i se sent una forta explosió al cel!!! Corre enmig de les runes, veu un forat, un gran forat provocat per un míssil anterior. Pensa que si un missil hi ha anat a parar, no n'hi caurà cap altre. Salta dins del forat, veu un cobert i s'hi amaga. Es posa un mocador a la boca, perquè el soroll d'una explosió no li rebenti els timpans. Un soroll inhumà li encén les galtes i les orelles!!! Tot queda ple de fum! Vol sortir del forat, però sent un soroll humà com el plor d'una criatura. Busca entre el fum, veu una cosa peluda. És un gos!, una mascota. El fum s'esvaeix veu restes humanes arreu. El míssil anterior havia acabat amb una família. A poc a poc, torna el silenci, busca, sent olor de carn podrida i de sofre cremat. Descobreix cadàvers trossejats. Pensa que el gos s'ha salvat, perquè és petit, té quatre potes i salta. El gos perd la por i comença a ensumar. Treu força de la flaquesa per moure runes. Troba un paquet d'aliments. Ell i l'animal comparteixen l'aliment.