UN TUMOR MOLT ESTRANY

Un relat de: aurora marco arbonés

UN TUMOR MOLT ESTRANY

La Maria i en Pepito acaben de celebrar les noces d'argent amb tota la família: pares, germans i nebots. Ells no han tingut fills, i encara que en d'altres temps van moure cel i terra per a aconseguir un embaràs, a hores d'ara ja s'han fet a la idea de viure tots dos sols. "Ens tenim l'un a l'altre", diu en Pepito en aquelles ocasions en les que aflora la recança a causa d'una festa, d'una reunió familiar on hi ha tots els nebots o, com en aquest cas, en la celebració dels 25 anys de casats. També havien pensat en la adopció però ara ja és massa tard, ja són massa grans.
La Maria treballava en una botiga de roba, però l'han tancada i ara està a l'atur, com tothom. Li agrada sortir amb les amigues a fer un beure i a xerrar pels colzes "comentant" (no confonguem amb "criticant" ) les vides i miracles dels demés. En Pepito treballa a la Caixa i, havent dinat, li agrada escoltar les notícies i empassar-se els documentals de TV2, aquelles històries d'animalons que no tenen altra dèria que cruspir-se els uns als altres sense treva.
La Maria fa ja bastant temps que està preocupada. "No sé què em passa, però estic guanyant pes i menjo el mateix". "Això és retenció de líquids", fa la Marisol que ho sap tot de tot. "Això és cosa de la edat", diu la Marisa, "en quan arribes a la menopausa, se t'arrodoneix l'abdomen i se't posa el flotador al voltant de la panxa". "No, dona no", diu la Mariví, que se les dóna d'entesa perquè un cosí seu treballa en una farmàcia, " això són gasos, pren-te Flatoril i ja veuràs que bé que et va". "Doncs jo penso", fa la Maricel, que és l'esportista del grup", que si moguessis més l'esquelet i anessis al gimnàs amb mi, que t'ho he dit mil vegades, perdries volum i guanyaries salut".
Amb aquestes, que en Pepito al·lucina en veure els pits de la Maria. Sempre ha estat una dona de discretes protuberàncies i ara s'està posant bonota, ferma, turgent. Però la Maria no les té totes. Només veu que es va inflant i nota al ventre com un bony sospitós.
"Ai Déu meu, dec de tenir un tumor enorme", fa esgarrifada en sentir totes les històries que conten les amigues sobre la gent que mor prematurament de càncer. Amb l'ai al cor, demana hora pel metge del CAP i li engega al pobre home només entrar per la porta: "Doctor, doctor, miri quin tumor que tinc al ventre. Creu que es greu?" El metge ausculta, palpa, remena i rascant-se el cap li etziba "Doncs, greu greu, no sé què dir-li. Tot depèn de com s'ho prengui. Vostè el que té és un prenyat com una casa de pagés".
Fins aquí els fets, discretament novel·lats, de la notícia que va aparèixer als mitjans de comunicació fa uns quants dies. "Una dona de 46 va al metge pensant-se que tenia un tumor i estava embarassada. Quatre dies després, dóna a llum"
Repeteixo, aquests són els fets, però esclar, el meu esperit crític em porta a qüestionar algunes coses que no estan gens clares. Confondre un tumor amb un embaràs, per molt primerenca que sigui la mare, ja deixa descol·locat a més d'un. Un fetus s'estira, remena, espeternega, fa bonys al ventre i mil coses més. Què es creia la Maria que eren tots aquells moviments gimnàstics? Gasos? I tots els del voltant? Mai no van sospitar res? Les iaies, per exemple, no diuen que tenen un sisè sentit per a detectar possibles prenyats? Penso que devien de tenir tots un pa a l'ull, perquè, tot i que la Maria semblava ser estèril, tothom sap que en aquestes coses sempre hi ha sorpreses. L'únic comentari malèvol que se m'acudeix, és que en Pepito hagués tardat 25 anys en trobar l'orifici adient on col·locar la seva masculinitat (de vegades passa), atès el notable despistament d'aquesta família, i que un cop trobat, hi hagués abocat, sense adonar-se'n, el nèctar de la vida, per a dir-ho finament. Ep, és una possible versió del curiós esdeveniment, tot sigui dit sense acritud.




Comentaris

  • La realitat supera la ficció, oi?[Ofensiu]
    nuriagau | 20-04-2010 | Valoració: 10

    Una recreació molt enginyosa i personal, Aurora. La veritat és que la notícia es va divulgar força, però només algú com tu és capaç de transformar-la en un text tan simpàtic i original.

    Les amigues de la Maria són versemblants i autèntiques, i, les teves reflexions finals resulten esplèndides.

    Enhorabona, Aurora!

    Núria

  • Narració, crítica i reflexió: tres en un.[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-12-2009 | Valoració: 10

    La versió relatada de la notícia verídica és, evidentment, de la teva collita: per a qui t'hagi llegit una mica això resulta inqüestionable, i per a mi més.
    Primer, perquè tu ho dius,i jo sempre et crec, ja que ets com un oracle, Aurora, però en simpàtic i sense cerimònies carregoses d'aquelles que es gastaven els oracles dels temps clàssics.
    Segon, perquè el teu estil característic amara tota la narració, la crítica i la reflexió final, aconseguint d'aquesta manera que cada part resulti divertida, versemblant, detallada i detallista, molt humana, senzilla però amb tall suficient per resultar saborosa.

    Sempre és un goig passar pel teu espai ... i avui no ha estat una excepció!

    T'envio una abraçada molt càlida, prenyada d'admiració i afecte,
    Unaquimera

  • Una vegada més...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 18-11-2009 | Valoració: 10

    Una vegada més em trobo amb un relat típic auroramarcoarbonesià, d'aquells que els llegeixes amb un somriure permanent.
    M'ho has dit altres vegades. No saps 'inventar'. Ara bé, amb les fonts d'informació que tens -a la força has de tenir un equip ben format-, no et fa cap falta ‘inventar' res de res, amb qualsevol tema que et facilitin en tens prou per a desenvolupar una història per sucar-hi pa.
    Si en portés, em trauria el barret.
    - Joan -

  • El nèctar de la vida![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 15-11-2009

    Hola, Aurora!
    M'ha agradat molt aquesta expressió tan fina i acurada del teu relat. Explicat de forma ben planera i senzilla ens relates una notícia que més aviat fa plorar. Visca la ignorància, hahaha! Sort que tu amb un humor i ironia impecables arrodoneixes el text amb molt d'ofici i ens fas petar de riure. Aquesta és la teva magnífica aportació.
    Rep una abraçada ben cordial.

    Mercè

  • Quin tumor més benigne ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 13-11-2009 | Valoració: 10

    Provocant-me la rialla, gaudint d'una detallada descripció, he imaginat l'escena.
    Realment sembla impossible que pugui passar per alt un embaràs, una criatura al ventre que és mou,
    Com pot ser no sentir-la ?
    La ment sempre fa de les seves, aquesta pobra dona obsessionada amb el tumor no va poder gaudir de la meravella de sentir el fill dins seu.
    Ens regales una estona de divertiment , fent punta al llapis -mai millor dit- d'una anècdota que ens dius és real, donant un punt d'innocència a una parella d'adolescent tardans, mira per si de cas ho llegeixen aprofito per felicitar-los.
    Un relat fresc, divertit i amb una fina ironia , com molt bé dius al final sense acritud.
    M'ho he passat molt bé llegint-lo.
    Una càlida abraçada,
    Núria


  • ON TINC EL CAP?[Ofensiu]
    josep casanovas olmos | 11-11-2009 | Valoració: 10

    Amb el riure se'm oblidava la puntuació.

  • Quines cosses![Ofensiu]


    M'ha fet riure molt. M'imagino la cara del metja i la del marit. Si tots els tumors fossin com aquest, que aviat caminarà i els hi demanarà diners...

  • Com sempre tu poses la cirera a tot[Ofensiu]
    Romy Ros | 11-11-2009 | Valoració: 10

    el que relates: unes elucubracions de les amigues i de la propia protagonista que ens transporten al riure sa; però l'entrada al metge és realment triunfal... i finalment la reflexió a tot aquest compendi humorístic: Com pot ser que una dona no s'adoni que està embarassada? Jo em pensava que tanta innocència era d'adolescents, ara resulta que a l'edat madura també han de rebre educació sexual! Enhorabona.

  • De fet és divertidíssim, [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 11-11-2009 | Valoració: 10

    les elucubracions de la primera part estan tan ben portades que diries que son reals, diries que realment les estàs escoltant en lloc de llegir-les.
    En la segona part, l'entrada al metge amb aquell esverament resulta familiar, espectacular, i divertida al igual que el esperat diagnòstic. El teu comentari final posa la cirera d'or al relat.
    M'agrada't, i per això m'he quedat amb ganes de seguir llegint.

    J. Lluis Cusidó

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250820 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.