Un regal atípic. [text no creat amb IA]

Un relat de: Juan Palomo
Es feia dir Nia. Fora de la família es pensaven que el seu prenom era Estefania, celebrat l'endemà de Nadal, dia de Sant Esteve, i ella tampoc es molestava a desmentir-ho. Però en realitat es deia Epifania i celebrava l'onomàstica onze dies més tard, a la diada de Reis. Això de posar-li Epifania no va ser cap ocurrència extravagant: havia nascut un sis de gener, en aquell poble era costum recórrer al santoral i cap de les alternatives a Epifania va agradar als pares: a banda de feminitzar Andreu Corsini, Carles de Sezze, Fèlix bisbe, Joan de Ribera, Julià màrtir, Pere Tomàs o Ramon de Blanes, cosa que era considerada de mal gust, només quedaven Basilisa màrtir i Rafaela Maria del Sagrat Cor, que encara els sonava més estrany. Així que, a cada un dels tres fills de Nia, Anna, Benet i Carolina, el sis de gener els tocava fer-li tres regals: el de Reis, el de l'aniversari i el del sant.

Val a dir que havien arribat a una solució de compromís per no haver-se de trencar el cap cada any. Dos dels tres regals podien ser rutinaris —coses pràctiques, que deia Nia—, com mitjons, mitges i pantis, o com un flascó de colònia —que faci olor de net, deia, res d'aquestes exòtiques que anuncien a la tele—, un parell d'ampolles de cava i el tortell de Reis. Però el tercer, aquest sí, havia de ser sorprenent.

Enguany no tots han estat igual d'originals. En Benet ha confessat que d'entrada volia entregar-li a sa mare quatre-cents euros, perquè es comprés el que volgués, però no quedava massa elegant; després pensà en un val dels magatzems A; finalment, veient que aquest sistema l'obligaria a desplaçar-s'hi, comprés el que comprés, ha cregut que era millor regalar-li una figureta d'Swarovski —ella en col·lecciona— dels magatzems B, que accepten devolucions incondicionalment; d'aquesta manera només hi haurà d'anar si la figureta ja la té. L'Anna li ha fet un regal més delicat: una cadeneta d'or per penjar-se del coll l'aliança del pare, mort fa tres anys; així, amb l'anell arran del cor, el sentirà més a prop. Però el més atípic, sens dubte, ha estat el de Carolina, sabedora que sa mare és assídua de Relats en Català: un llapis de memòria USB amb un fotimer d'arxius de text, tots ells microrelats que no sobrepassen les quatre-centes paraules d'extensió, sobre temes diferents.


Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXXIV (tema: FER UN REGAL) i consta de 400 paraules segons el comptador de Microsoft Word, tres d'elles "colònia", "anelll" i "mitjons", i cap d'elles "donar", "embolicar" i "festa".

Comentaris

  • La referència[Ofensiu]
    SrGarcia | 26-02-2026

    L'exposició ja és molt bona i original. L'origen del nom i la necessitat de fer regals amb tres dades coincidents és una bona troballa.
    El nus és convincent, si s'ha de fer tres regals, millor que sigui així.
    El paràgraf final és la culminació: uns regals que mostren amor i tendresa per part del Benet i l'Anna. El regal de la Carolina sí que és ben especial. Un regal auto-referent, ja que el relat està publicat a RC, precisament on escriu l'Epifania (dita Nia) I on llegim nosaltres. En qualsevol altre lloc no seria tant impactant com aquí.

    Un relat amb tres paràgrafs que corresponen als tres moments típics d'un relat: plantejament, nus i desenllaç. S'agraeix que t'hagis decidit per aquesta forma clàssica, deixant de banda les mostres d'erudició ten típiques del teu estil.

    Un relat d'un humor fi i una estructura clara i fluïda.

  • No serà un present...[Ofensiu]
    llpages | 26-02-2026

    grec? Alerta amb regalar coses que enganxen més que un ham, hahaha! Bona pensada, excel·lent introducció i millor desenllaç encara. Un relat rodó, vaja, dels que m'agraden per la sorpresa final. Enhorabona!