Un noi d'ulls verds.

Ell tenia els ulls verds, ella blaus. Ell l'estimava, ella no. Ell ja era un home fet i ferm, ella encara, una nina. Ell volia sentir-la entre els seus braços, musculats, morens i sense pèls. Sentir-se dins seu i només formar un sol cos. Ella encara massa jove, immadura... Quans llavis havia provat? Molts, però cap li havia fet el pes, només volia tastar els d'ella.
Un noi d'ulls verds, com dues olives. Amb una mirada t'ho deia tot. Cos d'atleta. Duia un tatuatje a la panxa, on hi posava: Imaginació, amb lletres xineses. Cabells i pell morens. Morens d'hores de sol passejan per la platja amb la seva bicicleta; pensant amb ella. Com havia arribat a patir per ella!
Cada vegada que sentia el nom els ulls se li iluminaven. Passaven de color oliva a color maragda.
Ell noi d'ulls verds tenia una amiga... es coneixien feia poc, però ja tenien molta confiança. Ell li explicava a la seva amiga, coneguda per tots com a Titi, que estava enamorat de la noia d'ulls blaus. El seu amor no era correspós. Ella patia pel seu amic.
No us penseu que la Titi era el consol del noi i que ell no li donava res a canvi. Ell també l'ajudava en moments difícils. Però vaja això ja són figues d'un altre paner.
Un noi d'ulls verds, simpàtic, divertit, d'aquells que't fa sonmriure en ocasions de depresió. Sí, nois d'aquells que en queden ben pocs.