Cercador
UN MINUT PER PENSAR
Un relat de: Janes XVII- Compartir:
Avesat a una vida de bocins esmicolats, no tinc l’ànim per oferir-te la meva mà. No tinc la vergonya d’enganyar a la noia que ha caminat pels meus somnis i no et puc oferir una promesa de que tot anirà bé. Sense il·lusió no m’ho puc permetre i és una ironia que tu ets l’única noia que me’n regala un xic en les meves fantasies bastides i vestides d’amistat. Saber que hem estat l’un de l’altre és una glopada d’aire fresc quan el foc se’m menja i un consol el saber que he tastat els petons de l’amor sense disfressa. El record em manté viu encara i en un espai de bonança s’escola una esperança.
Comentaris
-
Petons d'amor. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 01-12-2024 | Valoració: 10
Els records es mantenen en vida, on expresses una profunda esperança.
Realment necessites la fantasia sincera dins de tu.
M'ha agradat.
Molt elegant, Janes XVII
Cordialment. -
Reflexió [Ofensiu]Prou bé | 01-12-2024
Amb un bon final: esperança!
Amb total cordialitat jk -
Enyorança?[Ofensiu]Rosa Gubau | 30-11-2024 | Valoració: 10
tristesa, engoixa, culpabilitat...?
Si queda un bri d'esperança no hi ha res perdut.
Un poema preciós Janes XVII, de verirat.
Bon cap de setmana.
Rosa.
-
Malenconia[Ofensiu]Montserrat Agulló Batlle | 30-11-2024
Els teus darrers escrits denoten una malenconia molt punyent. Escrius d'una manera molt fluida pensaments que et remouen. Escrits que em recorden prosa poetica i que no et deixen indiferent pel que volen transmetre.