Un manuscrit (...com un avió de paper...)

Un relat de: free sound
Jugant, jugant es varen trobar una carta. Un manuscrit antic on s’hi veien unes lletres desgastades amb el pas del temps, i a la part inferior hi havia un mapa, dibuixat amb minuciositat. Eren tres camins, diferenciats, però molt ben detallats.
El primer havies de passar entre roques, boscos, uns paisatges meravellosos però hi havia un castell anomenat “Qui entra no en surt”.
El segon camí era un xic més llarg, havies de pujar muntanyes, entrar a la Cova del Silenci, i baixar amb canoa pel riu. Un riu que tenia molta força, molta vegetació, però que moltes vides havia engollit.
El tercer era un camí, amb moltes pujades i baixades, on calia fer salts entre marges i prades, però era un camí que et portava per belles contrades.
Els cinc infants, feliços de la troballa, van veure que aquell paper formava part d’algun passat. Un antic papir que havia passat per moltes mans i que calia guardar.
En descobrir-lo, a part de les seves parts fosques, hi havia un petit forat. Un forat que els hi recordava una lletra, la lletra de la feli....

RRRRiiiiiiiiiiiiiiiNNGGGG!!!

La Linnette havia tingut un dolç somni, però sabia que la carta d’aquell somni, era quelcom per recordar.
(Les coses passen quan han de passar i tothom té dret a caminar)


GENER 2012

Comentaris

  • Un conte obert[Ofensiu]
    Carles Ferran | 31-01-2012

    Sembla un relat obert. Aquest “però sabia que la carta d’aquell somni, era quelcom per recordar” dóna la possibilitat de que el forat que recordava una lletra tingui un significat posterior, en d’altres somnis o en la realitat. I si no ho tenies previst, pensa-t’ho. Jo li veig moltes possibilitats.
    Una abraçada.

  • ostres[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 30-01-2012

    volia comentar-te aquest relat abans, m'ha fet pensar en el meu "El llac de les llàgrimes perdudes", però de fet, és un tema recurrent utilitzar aquestes formes de triar bifurcacions de la vida, i de fet, en el meu, el protagonista no tria els camins i també passa dins d'un somni, o potser no.
    Normalment, sols normalment, quan acabes un relat dient que tot ha estat un somni, perd tota la gràcia, però en aquest cas no, en el teu relat la gràcia és que era un somni... o potser no?

    Molta sort free, que les lletres ens acompanyin per un camí ben llarg i profitós.

    Ferran

    PS
    els caus on ens amaguem, de fet, són finestres obertes a la natura, no cal mostrar-nos tal com són en el carrer, però sí que ens agrada mostrar allò que som per dins, per això fem literatura.

  • Bonic somni[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-01-2012 | Valoració: 10

    Caram, m'has sorprès escrivint en prosa i espero que continuis escrivint, tant en prosa com en vers. És un breu somni, una bonica història amb una gran moralina final. Felicitats! Una abraçada.

    aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: