un llibre vell d'Estellés

i vagant dins el meu jo..

Gràcies per tornar, saps que necessitava nous versos, que et necessitava...

Salut!

S'escampen pels versos retalls de sensacions i jocs de complicitat.
Un pessigolleig de mirades i paraules compartides, enriquides amb el goig de poder escoltar i saber-se escoltat.

Destacaria els darrers versos que m'evoquen la mirada de qui té el cor de poeta:
"Amb la màgia que es troba
En una ciutat gris
Quan enlloc de veure-hi fums
Tu miraves les persones"

Tant de bo sempre quedin mirades tendres per immortalitzar un instant qualsevol.

T'envio un somriure obert i una abraçada de les que escanyen!