Un forner real

Una idea original i un humor subtil que fa el relat molt especial. D’això de portar un pa sota el braç a fer-se flequer hi ha una enorme distància que només es pot recórrer amb ironia. Aquest toc d’humor trobo que és la clau de to el relat.

En realitat, el conte potser hauria de ser de la categoria de fantasia. Un príncep que vol fer una feina de treballar molt i cobrar poc és una cosa mai vista. Al contrari, no; és bastant corrent, com el nostre entranyable Urdanga que es va voler fer ric massa depressa.

L’esperit bondadós que l’anima a volar no deu ser de sang. Aquest príncep amb olor de llevat m’agrada, però haurà de fer front a les franquícies del mercat i vendre d’allò més bé la màgia de l’obrador. Rebutjarà però els privilegis que li van regalar?

Un princep deixant enrera els seus privilegis? Crec que el que fà més atractiu aquest relat tant ben trenat, és que poca gent, entre les que m'incloc, es pot imaginar un fet semblant pugui passar. Una crítica molt bén trobada dels qui viuen a costa dels altres.

La monarquia té avantatges, però la llibertat és enganyosa: poden realment fer de tot? Un relat que fa rumiar, per a concloure que millor ser flequer feliç que príncep amb les ales tallades.

M'ha impressionat aquest microrelat, on el protagonista és un príncep que sap fer el pa, croissants i ensaïmades.
Molt ben fet, Magda.
Enhorabona.
Una abraçada.
Gràcies per comentar-me el meu relat "El sentinella", on em dius que és una sorpresa.
Supose que m'has posat un deu, com a valoració, vol dir que t'ha agradat.

Excel·lent metàfora, això del pa sota el braç no ho pot dir tothom, ja ho pots ben dir, els privilegis són pels privilegiats, valgui la redundància.

Boníssim, Magda.

Rosa.