Cercador
Un forn de pa
Un relat de: Nèlida- Compartir:
Treballe al soterrani d’un edifici sense rètol. A la porta només hi diu Unitat de Depuració de Continguts. Introduïsc el codi, la llum blanca s’encén i les pantalles es desperten de cop. Cada torn és igual: fragments de frases que arriben per la línia segura, números de registre, pestanyes amb etiquetes de risc, botons verds i rojos. La feina que faig no té cap misteri. Si el text promou consum, va a Promoció. Si demana adhesió, va a Doctrina. Si no es pot monetitzar, s’elimina.
Tenim manuals gruixuts que expliquen cada cas. Damunt la meua taula sempre hi ha un full plastificat amb l’ordre de prioritats. El supervisor no para de repetir-nos que exercim una funció essencial, que som el filtre higiènic del llenguatge.
A mig matí apareix un fragment sense codi. Tres línies: una persona que espera el seu torn en un forn, una olor de pa acabat de coure, un comentari breu sobre la por que tanquen el forn definitivament i que ja no tinga un lloc on anar cada matí. No hi ha marca, ni enllaç, ni consigna. Cap insult, cap entusiasme, res especial. Només una descripció precisa, sense opinió. Intente encaixar-lo dins d’alguna categoria. No ven res. No incita a res. No està al servei de cap campanya. El sistema em proposa Esborrament definitiu. El meu dit, estàtic sobre el ratolí. Sent una pressió a la gola que no és nova, una mena de nàusea enganxosa. Imprimisc el fragment, el doblegue, l’amague al fons del calaix, baix dels guants d’un sol ús.
Hora de plegar. Abandone la Unitat. Busque un forn de pa. Hi ha cua. Em pose al final, i espere. No sé ben bé què espere, però em quede fins que arribe el meu torn.
Tenim manuals gruixuts que expliquen cada cas. Damunt la meua taula sempre hi ha un full plastificat amb l’ordre de prioritats. El supervisor no para de repetir-nos que exercim una funció essencial, que som el filtre higiènic del llenguatge.
A mig matí apareix un fragment sense codi. Tres línies: una persona que espera el seu torn en un forn, una olor de pa acabat de coure, un comentari breu sobre la por que tanquen el forn definitivament i que ja no tinga un lloc on anar cada matí. No hi ha marca, ni enllaç, ni consigna. Cap insult, cap entusiasme, res especial. Només una descripció precisa, sense opinió. Intente encaixar-lo dins d’alguna categoria. No ven res. No incita a res. No està al servei de cap campanya. El sistema em proposa Esborrament definitiu. El meu dit, estàtic sobre el ratolí. Sent una pressió a la gola que no és nova, una mena de nàusea enganxosa. Imprimisc el fragment, el doblegue, l’amague al fons del calaix, baix dels guants d’un sol ús.
Hora de plegar. Abandone la Unitat. Busque un forn de pa. Hi ha cua. Em pose al final, i espere. No sé ben bé què espere, però em quede fins que arribe el meu torn.
l´Autor
23 Relats
14 Comentaris
2146 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
M’agrada tastar les paraules com si foren granets de sorra culinaris, barrejar-los i construir mons amb ells. M’encanta la mescla, la impuresa, la barreja de tot allò que considerem diferent: imaginar amb paraules dona lloc a paisatges infinits. A Relats en Català hi vaig publicant un recull de contes satírics sobre la idea d’autor en la literatura.Soc irònica per natura, i això es reflecteix en molts dels meus escrits. També publicaré poemes i relats més curts que no formaran part d'aquest recull. Escric de manera intuïtiva, sense programa, però amb una idea al cap que em serveix de brúixola. La majoria ja han estat escrits, però continuen en procés de revisió (mai no trobe el moment exacte de dir prou). En algun punt els he de deixar anar si els vull compartir amb vosaltres. Tal vegada hi trobareu alguna errada o alguna falta després de publicats—jo n’he trobat—: mea culpa per no haver-los polit més. No tota prosa és per a tothom, i no espere agradar a tothom. Jo gaudisc escrivint, amb moments d’angoixa no gaire llargs; espere que vosaltres en gaudiu igualment llegint-los. En qualsevol cas, gràcies per llegir-los o, si més no, per haver-ho intentat.