UN ESPORTISTA A MAUTHAUSEN

Un relat de: montserrat vilaró berenguer



Ara que ja soc gran no m'importa recordar i explicar. Avui, en una reunió familiar, la cara de la meva neboda era tot un poema. Se la veia àvida de saber i al mateix temps, els seus ulls tenien una brillantor que li donaven les llàgrimes, que li volien sortir d'aquests.

Mira noia, dic, el meu amor per l'esport crec que va començar quan vaig néixer. De petit donava cops de peu amb una pilota feta de draps, i quan vaig ser una mica més gran em delia per les bicicletes, però els meus pares mai em varen poder comprar una bici. No tenien recursos i érem quatre germans.

Vaig començar a anar a recollir fruita. De tot el que guanyava, en donava una part a casa i l'altra va servir per comprar-me una bicicleta. No era com les d'ara. Havies de portar a sobre material per reparar. Jo cada dia pedalava i pedalava, molts quilòmetres per camins de carro o carreteres que no eren ni asfaltades, estudiava i treballava. El meu desig era formar part de l'Hospitalet Sporting Club.

Els meus estudis varen anar bé i vaig poder ser Mosso d'Esquadra, em varen donar una moto i feia patxoca amb uniforme, damunt d'ella.

Aquell mateix any vaig començar a pedalar amb l'Hospitalet. Estava segur que guanyaria la cursa; la Volta Ciclista a Catalunya és clar! Tanmateix, una roda rebentada i una mala caiguda em van fer perdre. Així i tot, no vaig perdre les ganes de pedalar.

No gaire després va començar la guerra. Al final de la mateixa vaig marxar a França; no m'agradava ja el meu país. Allà vaig anar a raure a Argelers i més tard, com ja t'he explicat alguna vegada, a Mauthausen; el camp d'extermini nazi.

En pujar els 186 esglaons em deia que: un noi que quasi va guanyar la volta a Catalunya ho podria aguantar. I ho vaig aguantar, gràcies a la meva forma física i a les vegades que junt amb Max ens vàrem jugar la vida robant escombraries dels nazis per menjar.

Quan ens varen alliberar érem com morts vivents nosaltres.

Mai he guanyat cap cursa, però si vaig vèncer la mort a un camp d'extermini. És una bona cursa no?

Comentaris

  • I tant![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-12-2021 | Valoració: 10

    Renoi, i tant que ha guanyat la cursa de la seva vida! Sortir d'un camp de concentració és una medalla d'or. Una forta abraçada, Montserrat i que passis un bon Nadal.

    Aleix

  • Comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 21-12-2021

    Gràcies per comentar_me . És un estímul! No tinc balcó . Em va inspirar la fotografia de la Carme Alcoverro al repte balcons!
    Bon Nadal

  • Oblit[Ofensiu]
    Prou bé | 21-12-2021

    He enviat abans d'hora:
    Sort
    Amb total cordialitat

  • El premi més ben guanyat[Ofensiu]
    Prou bé | 21-12-2021 | Valoració: 10

    Un relat colpidor en la seva senzillesa transmet una realitat que, no per molt llegida, no ens deixa indiferents!
    Molt ben escrit i reflecteix el caràcter del protagonista que explica les seves vivències com aquell que res...!

  • Bona cursa vas guanyar. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-12-2021 | Valoració: 10


    Molt bon relat, Montserrat. Ho has començat molt bé i ho has acabat amb molt bona "cursa", en la qual vas sobreviure a la mort. Qualsevol no l'haguera guanyat.
    Enhorabona, Montserrat.
    Espere que et vaja bé i que segueixes tan guapa com sempre.
    Ah, sí! Et recomane l'últim relat meu, quan pugues naturalment.
    Sí, ja està ací Nadal.
    BON NADAL per a tu i els teus.
    Una abraçada.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

435 Relats

1501 Comentaris

288960 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.