Un, dos, tres... vuit, nou, deu. [text no creat amb IA]

Un relat de: Juan Palomo
Si despullem la poesia de significat, ens queda la mètrica. Almenys això és el que repetia aquell mestre poca-solta que tan aviat es feia dir Juan Colom com Joan Palomo. I un dia proposà als alumnes un exercici pràctic: calia formar poemes de cinc versos amb la successió d'adjectius numerals cardinals "un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu", i escollir el de ritme més colpidor. Caldria escriure'ls, però la manera d'apreciar-ne l'estructura i poder-los avaluar seria recitar-los, posant l'èmfasi en la individualització de cada vers.

Per partir d'una base, en va escriure a la pissarra set:

1) La monòtona uniformitat de versos de dos números (2/2/2/2/2):

Un, dos,
tres, quatre,
cinc, sis,
set, vuit,
nou, deu.

Quatre casos de simetria respecte al tercer vers.
2) Versos d'extensió creixent i decreixent (1/2/4/2/1):

Un,
dos, tres,
quatre, cinc, sis, set,
vuit, nou,
deu.

3) D'extensió alternant 3/1/2/1/3:

Un, dos, tres,
quatre,
cinc, sis,
set,
vuit, nou, deu.

4) D'extensió alternant 2/1/4/1/2:

Un, dos,
tres,
quatre, cinc, sis, set,
vuit,
nou, deu.

5) D'extensió màxima en el tercer vers (1/1/6/1/1):

Un,
dos,
tres, quatre, cinc, sis, set, vuit,
nou,
deu.

6) D'extensió màxima en el primer vers (6/1/1/1/1):

Un, dos, tres, quatre, cinc, sis
set,
vuit,
nou,
deu.

7) D'extensió màxima en l'últim vers (1/1/1/1/6):

Un,
dos,
tres,
quatre,
cinc, sis, set, vuit, nou, deu.

8) Anant eliminant variants, en va sortir un sense massa interès rítmic (2/1/1/3/3):

Un, dos,
tres,
quatre,
cinc, sis, set,
vuit, nou, deu.

9) Curiosament, el simètric respecte el tercer vers sí que en tenia (3/3/1/1/2):

Un, dos, tres,
quatre, cinc, sis,
set,
vuit,
nou, deu.

Fins al punt que va ser el més positivament valorat.

Comentaris

  • Encara pitjor.[Ofensiu]
    Juan Palomo | 08-03-2026

    Veuràs que, de les tres categories que cobreix el relat (sempre n'especifico tres, per tal de fer-lo sortir a tres ítems de la "Llista categories"), cap d'elles és l'Humor i, en conseqüència, no és una paròdia. Almenys no és una paròdia que hagi escrit deliberadament. Les teves invectives es queden curtes, perquè no ha estat producte d'una intenció paròdica sinó molt pitjor: ha estat producte de la ignorància. D'una ignorància tan gran que em pensava que mètrica i ritme era la mateixa cosa.

    Dit això, en descàrrec meu t'he de confessar que l'origen de tot ha estat el "poema"

    Un, dos, tres,
    quatre, cinc, sis,
    set,
    vuit,
    nou, deu.

    Em vaig despertar de la migdiada i em vaig trobar amb aquests cinc versos martellejant-me el cap. I, burro de mi, em va semblar que tenien certa musicalitat, no melòdica sinó rítmica.

    M'hauria d'haver conformat a publicar aquest esquema rítmic, il·lustrat, com a molt, amb tres "poemes" que en fossin exemples d'aplicació:

    El llarg riu de la vida
    Néixer, plorar, riure,
    aprendre, saber, dubtar,
    estimar,
    odiar,
    oblidar i morir.

    Fins que la mort ens separi?
    Avui més que ahir
    però menys que demà?
    Amor i
    desamor:
    ruptura anunciada.

    La puta guerra d'Iran
    És la força de la raó?
    És la raó de la força.
    A sang
    i foc,
    rendició incondicional.

    Però em va semblar que això no era prou consistent i, cras error, vaig pensar que presentant-ho com a part d'una "teoria" més àmplia feia més patxoca. Però no: "zapatero, a tus zapatos".

  • La forma[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-03-2026

    Un relat sense narració. Aquí no hi plantejament, nus ni desenllaç.
    El que hi ha és una paròdia de la poesia. Al meu poble diem d'alguns que "se'n fot del mort i de qui el vetlla". La poesia no és només mètrica, també hi ha rima i especialment ritme, com tu mateix reconeixes. Fins i tot en el vers lliure, el ritme ho és tot.

    El que m'agrada més és el quart, trobo que té un ritme com de vals.

    Un exercici formal que s'apropa molt a les teves estimades matemàtiques.