Cercador
Ulls clucs
Un relat de: aleshores- Compartir:
que us asseieu a recordar qui éreu
i qui sou, i ens mireu i us mirem
amb atenta mirada,
veient el pont estret que ens separa
i que no voldríem travessar
ni per seure en companyia
vostra al sol del migdia.
Que fugim de la vostra sort i ens
lamentem per vosaltres...
Ja no hi ha temps, no gaire.
I també marxarem,
la nostra barca empesa per un suau corrent
ens durà prop del pont,
Allà on reposeu els que fóreu un dia,
en una eterna boira dormint.
No ho dic des de la foscor,
si no des de la claror del pensament.
Em sorprenc de pensar en les coses que faig servir,
que em succeiran: la taula,
les cadires, els llibres impassibles.
Ells sense mi i jos sense ells...
Quan marxi.
Restaran solitaris.
També es desgastaran i acabaran fets pols,
sense barca ni boires.
Per això mateix, digues-me un altre cop
aquelles paraules de música,
des d’on fora;
més enllà de la vora de la llacuna Estígia,
aquelles paraules de l'inconscient més profund.
Que van directes al cor.
Digues-me-les un altre cop: i no cal dir t'estimo.
Digues, potser, el menú nom
com quan t’allunyes, lentament i ràpida,
desitjant, encara, que no siguis molt lluny.
Què és viure, sinó saber
que es pot morir ara o acceptar
I caminar unes passes amb els ulls clucs?
Comentaris
-
Lo inevitable.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 11-11-2025
Una reflexió sobre la transitorietat de la vida i la memòria, la separació entre generacions i l’acceptació de la mort. La barreja de imatges poètiques com la barca i el pont amb la introspecció íntima crea un tò meditatiu i tendre, on es busca connexió i sentit davant l’inevitable final, la mort que un dia o altre trucarà a la porta de cadascú de nosaltres. Els objectes que ens han acompanyat i als quals els hi tenim estima, realment dol haver de despendre-se'n.
-
quan marxi[Ofensiu]Atlantis | 28-10-2025
No ho dic des de la foscor,
si no des de la claror del pensament.
Em sorprenc de pensar en les coses que faig servir,
que em succeiran: la taula,
les cadires, els llibres impassibles.
Ells sense mi i jos sense ells...
Un poema pausat parlant de la mort i de l’enyorança de les coses cap a tu i de tu cap a les coses. M'agrada perquè és un poema que parla amb calma de la mort. Aquests versos que son els que més m’han agradat.
El meu relat Gaza, és com si fos un peu d’una fotografia. No té cap connotació política. Es dir : potser només els nens poden tenir esperança.
Gràcies per comentar-lo.
-
Amb ulls clucs[Ofensiu]Prou bé | 23-10-2025
I amb total llucidesa descrius una veritat irrefutable: vivim per morir al final.
Un poema dolç malgrat en tot el que et fa pensar.
M'ha agradat i ho he fet constar
Amb total cordialitat -
En el pensament...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 22-10-2025 | Valoració: 10
Està tot.
Els dies passen sense parar i no hi ha dubte que de què algun dia ve la mort sense remei. Sí, estem espots a la mort tots.
Un bon poema, aleshores.
M'ha agradat i t'ho he posat...
Cordialmente. -
Les coses i els dies[Ofensiu]SrGarcia | 20-10-2025
La poesia parla amb tendresa i lucidesa dels morts i dels vius, sense desesperació, amb una pau intel·ligent.
El tema dels objectes que deixem, em recorda una poesia de Borges, on també parla d'això; potser l'únic immortal són les coses, els objectes que fem servir i ens sobreviuran.
Molt reeixides les imatges: el pont, la llacuna Estigia, la boira, els objectes quotidians.
Una meditació poètica sobre la mort que respira serenor i lucidesa, un vers lliure de ritme suau molt adient al tema.
-
Destí[Ofensiu]Xavier Valeri Coromí | 20-10-2025 | Valoració: 10
M'ha agradat aquest poema que fa reflexinar sobre el destí inexorable dels éssers vivents. El pont estret que no volem travessar, però que tots els camins hi van. A veure si t'animes i fas un relat pel repte clàssic. De tota manera, agraït.
-
Sintonia[Ofensiu]llpages | 20-10-2025 | Valoració: 10
He vist reflectits en aquests encertadíssims versets moltes de les reflexions que m'han vingut al cap alguna vegada: les coses que deixarem enrere, les paraules, etc... vaja, que m'hi he sentit identificat, com si em llegissin el pensament. Una sintonia amb un relat que fa pensar i acarona l'ànima de bon matí, quan escric aquestes ratlles. Per ara, seguim, encara que sigui amb els ulls clucs. Enhorabona!
Valoració mitja: 10
l´Autor
321 Relats
807 Comentaris
169687 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87